• Cultura, gastronomia, humor, música i poesia, els ingredients del 'Taquilla Inversa'

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 15. 09. 2016

Cultura, gastronomia, humor, música i poesia, els ingredients del 'Taquilla Inversa'

Dijous, s'estrena el nou programa de cultura de TV L'H

Tot ja està enllestit perquè a les 20h del vespre d’aquest dijous comenci a caminar 'Taquilla Inversa', la nova aposta cultural setmanal de TV de L’Hospitalet. De la mà de la Laura Alsina coneixerem les diferents propostes cultural de la ciutat, amb concursos, teatre, música, llibres, gastronomia, art i actuacions a plató.

Avui dijous, la primera convidada serà la cantant Lidia Guevara que també farà una actuació en directe. A més, i de la mà de la secció 'L’H gastronòmic', que es farà un cop al mes, s’estrenarà un concurs que vol i interactuar amb el telespectador a través de les xarxes socials. Se sortejarà una tapa i una canya al Celler 1912 entre tots aquells que facin un “m’agrada” i segueixin la pàgina del Facebook del programa o bé facin un retweet, a la pàgina de Twitter.

També s'estrena la secció “Instagramers” que vol recollir imatges de la ciutat i les seves diferents cares, de la mà de @instalhospi.

Podreu estar informats de totes les estrenes de cinema i a la secció de llibres, les biblioteques de la ciutat ens faran recomanacions.

El Pren-ne Nota, l'agenda d'activitats,  es manté a la graella de programació els dimarts, dimecres i divendres a les 19:45h en un format més breu.

El programa es podrà consultar a la carta a L'Hdigital.

Imprimir
« Enrere

La història d’esforç i superació de la Maissae Rifi

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia societat 27. 07. 2021

La història d'esforç i superació de la Maissae Rifi

La seva neuropatia no l'ha impedit obtenir plaça per estudiar Biomedicina

La Maissae Rifi ha tret un 8 enguany en la selectivitat i ja té plaça assegurada per fer Biomedicina a la UB. La seva nota, però, té un valor afegit perquè la Maissae té una neuropatia, malaltia nerviosa que fa que només pugui moure una mà i hagi de viure en cadira de rodes. La seva és una història de superació que ha tingut lloc en els últims quatre anys a l’Institut Pedraforca. 

Fa quatre anys que Maissae Rifi va arribar a L’Hospitalet procedent del Marroc amb part de la seva família. Tenia quinze anys i una malaltia nerviosa, una neuropatia molt limitant, que l’afectava gairebé tot el cos: només té moviment funcional i força a la seva mà esquerra, que és la que utilitza per fer anar la seva cadira de rodes. Per continuar els seus estudis va entrar a l’Institut Pedraforca, on li van assignar una vetlladora, Montserrat Samper.

Quan va arribar, la nostra protagonista no parlava castellà ni català. Es comunicava en anglès o francès, o de forma gestual. “Com podia -explica-, però a poc a poc m’he anat adaptant, aprenent cada dia, no m’ha costat molt, he fet un esforç i he aprés els dos idiomes”. Ara els parla correctament, però aquesta ha estat només una de les barreres que ha hagut de superar.

La seva situació física ha fet necessària la presència de la Monserrat Samper, que ha estat la seva ombra a l'institut. La vetlladora confessa que aquests quatre anys amb la Maissae “han estat per a mi importantíssims, feia temps que no sentia tant la meva feina, en tots els nivells, tant emocional, com personal, com físic...”. De la jove de la qual ara s’ha de separar perquè ha finalitzat el batxillerat recorda les dificultats inicials per a la comunicació i com s'han anat coneixent, i afirma que “té una força de voluntat impressionant”.

De fet, a l’Institut Pedraforca han hagut de treballar en equip per recolzar a aquesta alumna. “He rebut el recolzament de tot l’equip -explica Maissae- des del conserge fins al director, i també dels meus companys i companyes”. Els companys l’ajudaven amb els apunts. Els exàmens podien ser adaptats i escrits amb l’ordinador o bé orals. Però tot això hauria estat inútil sense l’esforç de la pròpia Maissae.

“El meu cos em posa cada vegada més límits, però jo accepto el que he perdut, intento adaptar-me a ell i seguir endavant”, afirma amb un somriure. Explica que, de vegades, estudiar a casa es fa dur perquè el cos està cansat, llavors ha de tirar de força de voluntat per estudiar primer i descansar després. També recorda que en ocasions havia de sortir de classe perquè no es trobava bé. Però l'esforç ha donat el seu fruit i ara toca un altre repte per a aquesta alumne exemplar, la universitat.