Entitats socials de tot Catalunya s’han trobat a L’Hospitalet per denunciar la vulneració que s’està produint en diversos municipis del dret al padró. Exigeixen que es compleixi la llei i demanen als alcaldables que en aquesta pròxima legislatura empadronin a totes les persones que viuen als seus municipis.

Agrupacions d’organitzacions socials de tot Catalunya com Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, i entitats com Ficat i Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET) s’han reunit a Can Serra per denunciar els nombres incompliments arreu del territori català en l’accés al padró.

Han volgut posar de manifest que almenys 35 municipis no estan complint aquesta llei. Recorden que sense padró no es pot accedir a serveis bàsics com la salut o l’educació i que l’empadronament és una obligació dels Ajuntaments, per això, demanen als alcaldables que en aquesta nova legislatura es posin les piles.

La llei s’ha de complir i el què ens diu la llei és que les persones sense llar poden ser empadrones en domicili fictici. I persones sense llar no només són les persones sense sostre, sinó també aquelles que viuen en un domicili insegur o inadequat i en què no es poden empadronar”, ha explicat Laia Costa de la Fundació FICAT.

Des de les entitats han posat sobre la taula les principals problemàtiques amb què s’estan trobant. D’una banda, l’exclusió residencial que asseguren aboca les persones a viure en pisos rellogats, habitatges insegurs o sobreocupats on no poden empadronar-se. I de l’altra, les traves burocràtiques que imposen alguns ajuntaments.

En la roda de premsa han exposat el que està passant en municipis com Arbúcies, Lleida, Terrassa o Mataró. Pel que fa a L’Hospitalet, aquesta és la situació que denuncien. “El principal problema és que estan volent empadronar a aquelles persones que estan en situació de sense llar en els domicilis que aquestes pròpies persones diuen que no poden ser empadronades. Per tant, davant d’aquesta informació, la persona prefereix mantenir el seu habitatge, habitació o el que sigui a empadronar-se”, ha afegit Costa.

A banda de complir la llei, des de les entitats també demanen als ajuntaments transparència en la gestió del padró i que s’impulsi l’habitatge social i assequible.