Entrevista de L'Informatiu - Anabel Berruezo, presidenta Colla Jove L'H Reproduir video

15-09-2021 Entrevista de L'Informatiu - Anabel Berruezo, presidenta Colla Jove L'H

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 15-09-2021

    15-09-2021

    Aula L'H 15 setembre - Comença el curs 2021-22 | La nova UEC de la Florida

  • Video: 15-09-2021

    15-09-2021

    Entrevista de L'Informatiu - Anabel Berruezo, presidenta Colla Jove L'H

  • Video: 15-09-2021

    15-09-2021

    L'Informatiu - 15-09-2021

  • Video: 14-09-2021

    14-09-2021

    Veïns - Balanç colònies d'estiu a L'H i la cura de la Salut Ocular amb Marta de Bolós

    I Manuel Domínguez parla de Manuel Puig i Janer

  • Video: 14/09/2021

    14/09/2021

    Entrevista de L'Informatiu - Mercè Perea, diputada al Congrés PSC

  • Video: 14-09-2021

    14-09-2021

    L'Informatiu - 14-09-2021

Tornen el circ, la dansa i la música del festival Per Amor a L'Hart

Del 16 al 18 de setembre al Parc de la Remunta

L'Hospitalet celebra la Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el Dia sense Cotxes i la BaixCicletada, entre d'altres

L'atenció primària augmenta les consultes presencials amb la baixada de la cinquena onada

Els CAPs tornen a realitzar PCR i test d'antígens als contactes de positius en Covid

L'Hospitalet té el programa més ampli de la Nit Europea de la Recerca a Barcelona

Amb més de 30 activitats que se celebraran entre el 21 i el 23 de setembre

La CGT denuncia que l'ICS deriva pacients de la zona nord a l'Hospital de Bellvitge

Es reprenen les protestes en defensa de la Sanitat Pública de Qualitat

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia societat 27. 07. 2021

La història d'esforç i superació de la Maissae Rifi

La seva neuropatia no l'ha impedit obtenir plaça per estudiar Biomedicina

La Maissae Rifi ha tret un 8 enguany en la selectivitat i ja té plaça assegurada per fer Biomedicina a la UB. La seva nota, però, té un valor afegit perquè la Maissae té una neuropatia, malaltia nerviosa que fa que només pugui moure una mà i hagi de viure en cadira de rodes. La seva és una història de superació que ha tingut lloc en els últims quatre anys a l’Institut Pedraforca. 

Fa quatre anys que Maissae Rifi va arribar a L’Hospitalet procedent del Marroc amb part de la seva família. Tenia quinze anys i una malaltia nerviosa, una neuropatia molt limitant, que l’afectava gairebé tot el cos: només té moviment funcional i força a la seva mà esquerra, que és la que utilitza per fer anar la seva cadira de rodes. Per continuar els seus estudis va entrar a l’Institut Pedraforca, on li van assignar una vetlladora, Montserrat Samper.

Quan va arribar, la nostra protagonista no parlava castellà ni català. Es comunicava en anglès o francès, o de forma gestual. “Com podia -explica-, però a poc a poc m’he anat adaptant, aprenent cada dia, no m’ha costat molt, he fet un esforç i he aprés els dos idiomes”. Ara els parla correctament, però aquesta ha estat només una de les barreres que ha hagut de superar.

La seva situació física ha fet necessària la presència de la Monserrat Samper, que ha estat la seva ombra a l'institut. La vetlladora confessa que aquests quatre anys amb la Maissae “han estat per a mi importantíssims, feia temps que no sentia tant la meva feina, en tots els nivells, tant emocional, com personal, com físic...”. De la jove de la qual ara s’ha de separar perquè ha finalitzat el batxillerat recorda les dificultats inicials per a la comunicació i com s'han anat coneixent, i afirma que “té una força de voluntat impressionant”.

De fet, a l’Institut Pedraforca han hagut de treballar en equip per recolzar a aquesta alumna. “He rebut el recolzament de tot l’equip -explica Maissae- des del conserge fins al director, i també dels meus companys i companyes”. Els companys l’ajudaven amb els apunts. Els exàmens podien ser adaptats i escrits amb l’ordinador o bé orals. Però tot això hauria estat inútil sense l’esforç de la pròpia Maissae.

“El meu cos em posa cada vegada més límits, però jo accepto el que he perdut, intento adaptar-me a ell i seguir endavant”, afirma amb un somriure. Explica que, de vegades, estudiar a casa es fa dur perquè el cos està cansat, llavors ha de tirar de força de voluntat per estudiar primer i descansar després. També recorda que en ocasions havia de sortir de classe perquè no es trobava bé. Però l'esforç ha donat el seu fruit i ara toca un altre repte per a aquesta alumne exemplar, la universitat.