L'Informatiu - 24-05-2022 Reproduir video

24-05-2022 L'Informatiu - 24-05-2022

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 22/07/2022

    22/07/2022

    L'Informatiu - 22-07-2022

  • Video: 21/07/2022

    21/07/2022

    L'Informatiu - 21-07-2022

  • Video: 20/07/2020

    20/07/2020

    L'Informatiu - 20-07-2022

María Vicente inicia el campionat d'Europa sense pressió

La temporada de l'hospitalenca ha estat marcada per una lesió al quàdriceps

Pessics de Ciència abordarà la crisi climàtica a partir del setembre

Ofereix un cicle d'activitats sobre els desafiaments climàtics i a la crisi energètica

L'Escola de Vida amplia la seva oferta formativa amb nivells més avançats de català i castellà

Els dies 5, 6 i 7 de setembre s'obren les inscripcions per al curs 2022/2023

El juvenil de la Unificación Bellvite, en marxa

El conjunt de Quim Ruiz prepara la nova temporada, enguany a la Lliga Nacional

Les biblioteques obren a la tarda durant l'agost

Tecla Sala i La Bòbila amenitzen la calor amb diferents exposicions

  • L'Hospitalet amb nom de dona

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges-i-especials 12. 11. 2012

L'Hospitalet amb nom de dona

El nomenclàtor de la ciutat ret homenatge a personalitats femenines de la nostra història

De ben segur coneixem el carrer o la plaça que porten el seus noms, però sabem qui eren Justa Goicoechea, Maria Artigal o Pura Fernández? Són dones de la nostra història, les grans desconegudes per al públic. Us proposem un passeig per la ciutat perquè les conegueu a traves del nomenclàtor de carrers, places i equipaments.

Iniciem el nostre recorregut en la confluència de la rambla de la Marina i la travessia Industrial, entre els barris del Centre i Bellvitge. És la plaça d’Amalvígia, que els veïns coneixen popularment amb el nom de ‘la sardana’ per l’escultura de Joan Junyent que la corona. Aquesta és, potser, la primera dona de la que tenim referència a la història de L’Hospitalet.

Seguim el nostre camí pel barri del Centre i ens aturem a la rambla de la Marina amb el carrer Cobalt. Allà es trobada el Centre d’Urgències d’Atenció Primària Pura Fernández, en homenatge a aquesta lluitadora social del barri de Bellvitge, coneguda de tots els seus veïns i lluitadora per un barri millor.

Tot seguit pugem cap a la zona nord de la ciutat, a la muntanya del Samontà, i arribem al carrer i a la plaça de Pubilla Cases, al barri del mateix nom. També es conserva la finca de la Pubilla Cases, a la carretera de Collblanc. És el cas d’una pubilla hereva dels béns de la família, com va passar amb la Lluïsa Francesc de Rigalt, que va ser construir l’antiga masia també a la carretera de Collblanc.

Seguim per aquesta carretera en direcció sud i ens aturem al parc de la Marquesa, que rep el nom de la seva propietària, tot i que no pertanyia a la noblesa. Era Eugènia Casanovas i Amat, a la qual els veïns li deien la marquesa per la seva capacitat econòmica i els aires de gran senyora que es donava. Les seves terres arribaven fins al Torrent Gornal i vivia a la Torre Barrina, el palauet que es conserva al parc però que en aquella època era més gran que la construcció que veiem ara.

Ens endinsem pel barri fins a la plaça de les germanes Ocaña, on hi ha el CAP de Collblanc. La placa que dóna nom a la plaça parla de Fraterna, Igualtat, Alba i Llibertat, les 4 germanes de la família (eren 7 fills) que es van dedicar a la docència. A la Torrassa van crear l’Escola Moderna, que van haver de tancar després de la Guerra Civil.

Sense moure’ns del Districte II ens acostem a la placeta dedicada a la parella anarquista Francesc Pedra i Lola Peñalver, al costat de la plaça de les Vidrieries Llobregat. Lola Peñalver va ser una lluitadora anarquista, militant de la CNT i treballadora de Can Trinxet. Casa seva, i del seu company Francesc Pedra, a Pubilla Casas, era una referent de la lluita antifranquista.

I seguint camí baixem a Santa Eulàlia. Allà trobem el carrer de Justa Goicoechea, la primera dona regidora de L’Hospitalet, que es va presentar per ERC. Va ser una de les primeres dones amb càrrec públic de la seva formació i va lluitar pel sufragi universal i perquè les dones tinguessin rellevància en la política.

No ens movem de Santa Eulàlia perquè aquest barri compta amb dues places i una escola dedicades a dues mestres, Maria Artigal i Milagros Consarnau. La Maria Artigal va impulsar el moviment de renovació pedagògica de la II República en totes aquelles escoles on va treballar, incloses les de L’Hospitalet. La Milagros Consarnau també fou mestre i va estar molts anys donant classe a L’Hospitalet, fins que es va jubilar. L’Ajuntament li va atorgar la medalla de la ciutat durant la dictadura.

Ara creuem Santa Eulàlia i ens acostem al Districte Econòmic Granvia L’H, on hi ha el passatge de Montserrat Isern. Aquesta dona va ser galerista i va mantenir relació amb els més importants pintors del segle XX, Picasso, Josep Guinovart i, més propers a la ciutat, els germans Serra i Abella.

Tanquem el nostre passeig a Sant Josep i amb la dona més coneguda de la nostra història, la Tecla Sala, l’empresaria i benefactora que va dirigir la fàbrica tèxtil de Sant Josep on ara es troba el principal centre cultural de la ciutat.

En llista d’espera

A L’Hospitalet hi ha hagut més dones destacades de la nostra història. Per aquest motiu, la Comissió municipal de Nomenclàtor, de la qual en formen part també el Centre d’Estudis de L’H i el Centre de Normalització Lingüística, té una llista de reserva de noms per batejar espais i carrers de la ciutat.

En aquesta llista hi figuren altres 5 dones de L’H: Pura Fernández, Carmen Díaz, Maria Miret, Rosa Crexells i Teresa Navarro. La primera, com ja hem dit, fou una lluitadora social de Bellvitge. Carmen Díaz va ser una destacada militant del Partit Comunista que als anys 70 es va instal·lar a Pubilla Cases, compromesa amb el moviment veïnal. Maria Miret va ser soprano de l’Orfeó Hospitalenc del 1922 i decoradora de vidres esmaltats. Rosa Crexells fou puntaire nascuda a la Marina i proveïdora de puntes de la Casa Reial. I Teresa Navarro va crear l’escola Montessori a la Torrassa, tot seguint el mètode d’aquesta pedagoga.