23-07-2021 En Primera Persona - La història de Mathias i la seva tribu
| Destaquem Tots els vídeos
L'estació Ernest Lluch de la L5 de Metro, a punt per entrar en funcionamentLa inauguració oficial es farà diumenge
Prevenció i suport en salut mental en el lleure estivalLes activitats per a infants i joves de la ciutat compten amb el suport de psicòlegs
Segona jornada d'espectacles a Can Trinxet en l'homenatge a les 1.500 dones que hi van treballar'Violetas' reivindica el paper de la dona en el circ, trencant estereotips i els rols de gènere
Com obtenir el certificat i el passaport de vacunació Covid?Resolem aquests i d'altres dubtes a l'espai de l'Entrevista
L'Hospital General renovarà els seus quiròfansLes obres comencen a l'agost i continuaran amb la sala de parts | Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 23. 09. 2020 Inundacions històriques, el passat de L'HospitaletEntrevista a l'historiador i president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, Manuel DomínguezEntre el segle XIX i XX hi va haver un mínim de 30 inundacions greus a L'Hospitalet, que van provocar grans danys i pèrdues a la ciutat i als seus habitants. Ara, anys després i a punt de començar la temporada de pluges, Manuel Domínguez, historiador i president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, ens recorda un tret particular de la història de la nostra ciutat, al programa Veïns. L'Hospitalet és un territori inundable a causa del clima mediterrani i el relleu, ja que està formada per dues parts, una elevada i una altra plana. La primera, anomenada Samuntà, està formada per turons (actualment totalment urbanitzats) pels quals circulaven i desembocaven rieres i torrents, petits rius pels quals només circula aigua quan plou molt. Això, quan plovia molt aquests corrents es desbordaven i eren capaços d'arrossegar tot el que es trobaven pel seu camí. Segons Domínguez, tradicionalment, i abans que es comencessin a fer obres per resoldre aquests problemes, les zones de la marina eren les que més patien la gravetat de la situació, sobretot pel que fa a les pèrdues econòmiques. Gairebé mai es produïen accidents mortals. Això és degut a la conscienciació i la convivència de la gent amb aquesta situació. "De fet, encara avui en dia es poden trobar, sobretot en el barri del Centre, el que es coneixia pel nom de batiport: unes ranures a banda i banda de les portes principals, on s'hi posava una planxa de fusta que evitava l'entrada d'aigua que venia del carrer", explica Domínguez. Amb el temps, aquestes solucions casolanes han anat desapareixent gràcies a l'aparició de noves infraestructures més sofisticades, com les canalitzacions subterrànies (un exemple d'aquestes el trobem a Sant Josep, a la Riera de la Creu, on fins i tot es pot observar una elevació del terreny causada pel clavegueram subterrani). El president del Centre d'Estudi també afirma que existeixen dipòsits subterranis, com el de Zona Universitària, creat l'any 2000, que reté l'aigua i evita que aquesta baixi per la Riera Blanca i inundi tant Santa Eulàlia com Gran Via Sud. A més, també s'ha creat un dispositiu de canalització i contenció del Llobregat, i la base de laminació que també fa la funció de retenir l'aigua, tot i que aquesta última encara no ha calgut fer-ne ús. Podeu veure l'entrevista íntegra amb Manuel Domínguez al programa Veïns del passat 15 de setembre.
|
