22-01-2021 En Primera Persona - Cursos de castellà a persones nouvingudes de la Fundació Akwaba
| Destaquem Tots els vídeos
El Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona amplia les seves prestacionsAmb nous programes i tecnologia digitalitzada i amb un pressupost de 47 milions d'euros 
S'obre el termini per demanar les Beques de Planeta Formació i UniversitatsEl període de sol•licitud en línia romandrà obert fins a l'1 de juliol Neteja viària integral als passeigs de l'avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge i al carrer FrançaA través de l'acció Net i Polit
Teresa Dordal: "Els al•lèrgics es poden posar les vacunes de la Covid sense cap tipus de problemes"L' al•lergòloga de l'Hospital de Bellvitge, a l'espai de l'entrevista
L'ICO reivindica la coexistència de les cures pal•liatives i el dret a una mort dignaDes de l'any 1995 té equips especialitzats en aquest tipus de cures | Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 23. 09. 2020 Inundacions històriques, el passat de L'HospitaletEntrevista a l'historiador i president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, Manuel DomínguezEntre el segle XIX i XX hi va haver un mínim de 30 inundacions greus a L'Hospitalet, que van provocar grans danys i pèrdues a la ciutat i als seus habitants. Ara, anys després i a punt de començar la temporada de pluges, Manuel Domínguez, historiador i president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, ens recorda un tret particular de la història de la nostra ciutat, al programa Veïns. L'Hospitalet és un territori inundable a causa del clima mediterrani i el relleu, ja que està formada per dues parts, una elevada i una altra plana. La primera, anomenada Samuntà, està formada per turons (actualment totalment urbanitzats) pels quals circulaven i desembocaven rieres i torrents, petits rius pels quals només circula aigua quan plou molt. Això, quan plovia molt aquests corrents es desbordaven i eren capaços d'arrossegar tot el que es trobaven pel seu camí. Segons Domínguez, tradicionalment, i abans que es comencessin a fer obres per resoldre aquests problemes, les zones de la marina eren les que més patien la gravetat de la situació, sobretot pel que fa a les pèrdues econòmiques. Gairebé mai es produïen accidents mortals. Això és degut a la conscienciació i la convivència de la gent amb aquesta situació. "De fet, encara avui en dia es poden trobar, sobretot en el barri del Centre, el que es coneixia pel nom de batiport: unes ranures a banda i banda de les portes principals, on s'hi posava una planxa de fusta que evitava l'entrada d'aigua que venia del carrer", explica Domínguez. Amb el temps, aquestes solucions casolanes han anat desapareixent gràcies a l'aparició de noves infraestructures més sofisticades, com les canalitzacions subterrànies (un exemple d'aquestes el trobem a Sant Josep, a la Riera de la Creu, on fins i tot es pot observar una elevació del terreny causada pel clavegueram subterrani). El president del Centre d'Estudi també afirma que existeixen dipòsits subterranis, com el de Zona Universitària, creat l'any 2000, que reté l'aigua i evita que aquesta baixi per la Riera Blanca i inundi tant Santa Eulàlia com Gran Via Sud. A més, també s'ha creat un dispositiu de canalització i contenció del Llobregat, i la base de laminació que també fa la funció de retenir l'aigua, tot i que aquesta última encara no ha calgut fer-ne ús. Podeu veure l'entrevista íntegra amb Manuel Domínguez al programa Veïns del passat 15 de setembre.
|
