Batecs 24 Jul. - SUPERACIÓ I COMPROMÍS els millors moments del Batecs Reproduir video

24-07-2020 Batecs 24 Jul. - SUPERACIÓ I COMPROMÍS els millors moments del Batecs

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 25-09-2020

    25-09-2020

    L'Informatiu - 25-09-2020

  • Video: 23-09-2020

    23-09-2020

    L'Informatiu - 23-09-2020

  • Video: 22-09-2020

    22-09-2020

    L'Informatiu - 22-09-2020

La Remunta acollirà un centre d'estudis superiors de gastronomia i salut

Els promotors són Planeta, la UB i una institució educativa d'Estats Units

El Pessics de Ciència comença a l'octubre marcat per la Covid-19

El seu director, Ferran Farré, explica l'esdevenir de la nova temporada a l'espai de L'Entrevista

El Sindicat de Llogateres de L'H creu que l'Ajuntament està fent passes enrere en polítiques d'habitatge

Lamenten que el Ple hagi aprovat crear un Pla Municipal en contra l'ocupació il·legal

La Llar d'Infants La Florida, primer centre confinat a L'H per Covid

Hi ha un total de 31 grups confinats a la ciutat

  • La grip del 1918 a L'H, la pandèmia dels nostres besavis

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 31. 03. 2020

La grip del 1918 a L'H, la pandèmia dels nostres besavis

La ‘grip espanyola' va portar la taxa de mortalitat més alta del segle a la ciutat

L’any 1918 un virus semblant al d’ara va causar una pandèmia responsable de la mort d'entre 50 i 100 milions de persones al món. A L’Hospitalet va provocar una greu crisi sanitària i podria estar al darrera de fins a 130 morts, l’1,2% de la població. Aquesta va ser la pandèmia dels nostres besavis, quan encara els virus no eren prou ben coneguts.

La pandèmia de grip de 1918 es calcula que va infectar un terç de la població mundial i que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones, el que suposaria entre el 2,5% i el 5% del total. A Espanya va matar 250.000 persones, l’1,5% de la població d’aquell moment al país. El seu esclat va coincidir amb els mesos finals de la Primera Guerra Mundial i es creu que l’alta mobilitat de soldats en aquells anys va afavorir les mutacions i la seva propagació.

Aquestes xifres quadren bé amb els càlculs relatius a L’Hospitalet, que d’altra banda són molt escassos. Només l’historiador Joan Camós ha treballat les xifres de població en aquests anys, però no la mortalitat causada per la pandèmia. Tot i això, Camós va recollir les xifres de morts del 1918 a L’Hospitalet, que encara era considerat un poble: 379. Si les comparem amb les de l’any anterior i posterior (249 en els dos casos), com va fer el president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, Manuel Domínguez, trobem 130 morts més que possiblement es podrien deure en tot o en bona part a la pandèmia. Són l’1,2% dels hospitalencs d’aquell 1918. Aquests xifres van provocar que aquell quinquenni entre el 1915 i el 1920 fos el que va tenir la taxa de mortalitat més alta a L’Hospitalet de tot el segle XX (26,3 per cada mil habitants).

La mal anomenada grip espanyola (en realitat es va originar als Estats Units) va tenir a Espanya tres onades, al maig i l’agost de 1918, i el febrer de 1919 . El segon episodi, entre agost i novembre de 1918, va ser el més greu a Catalunya. A diferència del virus actual, el del 1918 va afectar especialment a persones d’entre 20 i 40 anys per motius d’immunització que fins fa poc no es van albirar.

A la ciutat de Barcelona, malgrat que els casos de malalts van començar ja a notar-se a principi d’agost, les autoritats van reaccionar molt tard. Tant el Governador Civil com la premsa oficialista treien importància a la situació. Fins a finals de setembre no es disposà la desinfecció del edificis públics on es produïen aglomeracions. L’11 d’octubre, la premsa xifrava en 52.000 els afectats, molt per sobre dels 5.000 que admetien les autoritats. La reacció va ser lenta i laxa, fins aquell dia 11 d’octubre no es va tancar la universitat, fins al 14 no es van suspendre els oficis religiosos i a partir del 16 es van generalitzar les suspensions d’actes ciutadans, mentre diàriament es publicava que morien entre 250 i 300 persones. Tot i les molt deficients estadístiques, sembla que els casos van començar a remetre des de finals d’octubre, però la situació no es devia normalitzar fins a mitjans o finals de novembre.

La grip arriba al Ple

A L’Hospitalet, els llibres d’actes dels Plens municipals mostren una primera reacció en la sessió del 4 d’octubre, quan l’últim punt de l’ordre del dia va tractar de la moció presentada pel regidor de Santa Eulàlia Rafael Carbó sobre mesures de neteja de la població davant “la epidèmia reinante que estamos sufriendo”. L’alcalde va fer notar que ja havia donat instruccions a l’inspector municipal de sanitat en tot allò que calgués “para evitar focos de infección y el contagio”, però a més aquell dia van acordar, conforme a la moció, la neteja pública de la població en general.

També va quedar constància de la suspensió d’actes oficials, quan ja la situació devia ser força problemàtica. Al Ple del 25 d’octubre es va acordar que, “habiéndose empeorado el estado sanitario de la población o mejor dicho tomado más caràcter general la epidèmia reinante”, suspenien l’acte de col·locació de la primera pedra de les obres d’empedrament de la carretera que creuava el terme municipal, previstes per al 27.

La situació devia ser molt complicada, com es pot llegir entre línies del redactat anterior. Per acabar de confirmar-ho, quatre dies després, el 29, el diari El Diluvio, força crític amb la gestió de l’epidèmia de les autoritats a Barcelona i a Catalunya, publicava un text de veïns de Collblanc i la Torrassa que denunciava la mala gestió dels metges municipals, i aportava casos de famílies amb pocs recursos que havien trigat fins a vuit dies en ser ateses per la beneficència mèdica municipal, o cadàvers que estaven dos i tres dies als domicilis sense que els serveis funeraris donessin a l’abast per recollir-los. També denunciaven que les cases amb malalts no eren desinfectades per l’Ajuntament.

El Consistori va reaccionar iradament a les crítiques d’El Diluvio, que també havia recollit el periòdic comarcal El Faro del Llobregat. El tema va sortir a discussió en dos Plens, el 30 d’octubre i el 8 de novembre. Es parlava de “calúmnia”. En el Ple del 8 de novembre, es va llegir una carta del doctor titular del municipi, Santiago Prats, en la qual intentava demostrar amb dades la falsedat dels comentaris. Malgrat la defensa, un dels regidors, el republicà Josep Rius (que al gener, després de perdre les eleccions, havia cedit l’alcaldia al conservador Just Oliveras), va defensar que les acusacions dels veïns eren certes i que, tal i com també havien explicat aquests, dos metges particulars havien completat de forma solidària allò a que els serveis municipals no arribaven. Aquesta acusació va originar “una viva y larga discusión” en el Ple, però els regidors van tornar a reprovar les notícies publicades.

El nombre de contagis

Això ens porta a plantejar-nos quants contagiats n’hi va haver a L’Hospitalet. Ara per ara només podem fer una estimació. A Barcelona ciutat no n’hi ha tampoc res més que estimacions, com la que parla d’un 23% de contagiats a l’octubre. Si, amb totes les precaucions, extrapolem les dades a L’Hospitalet, ens trobaríem uns 767 afectats només a Collblanc-la Torrassa, i gairebé 2.500 a tot el poble. Per les característiques més disperses de L’H en aquells moments, sembla lògic pensar en una afectació menor que a Barcelona, potser amb l’única excepció de Collblanc-la Torrassa, un barri amb pitjors condicions en general i més proper al focus de contagi de Barcelona. Aquí sí que la xifra pot semblar més versemblant i fonamentaria les dificultats sanitàries criticades pels veïns.

Una última referència en les actes del Ple relacionada amb l’epidèmia la trobem en la sessió del 29 de novembre, quan teòricament l’episodi ja havia remés. En aquella sessió es van supervisar 13 factures presentades per l’enterramorts del poble, Joan Ventura, pels taüts i la conducció de cadàvers “de pobres durante la epidemia gripal”, càrrecs tots ells d’entre 77 y 93 pessetes, excepte un de 47. Tots es van pagar de les arques municipals. No sé si serien totes les relatives a la beneficència municipal, si fos així suposarien el 10% dels 130 morts que hem calculat al principi.

Les autoritats municipals sembla que també van reaccionar tard a L’H perquè, segons explica Miquel Carandell basant-se en un document de l’Arxiu Històric de L’H, la Junta Municipal de Sanitat no va emetre un bando de mesures fins al 21 de novembre, quan ja els casos havien disminuït força (com a mínim a Barcelona).

 

Credit fotografia: Arxiu Municipal L'H (AMHL 101 AF 0000197/a.Autor desconegut/da)