Al Torrons Vicens se li escapa el partit entre els dits (71-73)

Gran partit de bàsquet el d'ahir al Poliesportiu Municipal del Centre. El Torrons Vicens s'enfrontava al La Roda amb bon ànim després de la seva última victòria al difícil camp de l'Alabacete. I si la setmana passada els riberencs es desplaçaven a Extremadura, dissabte uns altres extremenys, també d'Albacete, viatjaven fins al Baix Llobregat. El Globalcaja La Roda arribava a L'Hospitalet més necessitat de victòries que els locals. Dues victòries en nou partits enfront les cinc del CB L'H. Penúltim classificat contra el seté. Molt conscient d'aquestes urgències els visitants van sortir a morir al camp, i a imposar-se a uns hospitalencs que saltaven a la fusta del pavelló potser massa adormits.

Per això al primer quart els jugadors de La Roda s'imposaven de forma aclaparadora als locals. 25 punts en quinze minuts en un parcial poc habitual d'un primer període. Un terç dels punts dels visitants en sol quart és una llosa gran que el Torrons Vicens va haver d'arrossegar durant tot el partit, i és que, com el mateix José Mauel Hoya reconeixia, "un marcador així és greu, i probablement hagi condicionat el partit".

Els jugadors blancs prenien consciència del seu mal començament en els dos minuts de descans entre quart i quart, i al segon període reaccionaven amb gana, i donaven la volta al resultat demostrant molta qualitat al camp. Dels 15 a 25 del primer quart, als 25 a 13 en el segon. Semblava impossible tal i com havia començat el partit, però el Torrons Vicens s'anava al descans per sobre al marcador (40-38), i després d'un intercanvi de cops que deixava el partit ben bé com havia començat.

El tercer quart va ser el que millor bàsquet va oferir, un període que va ser un digne exponent del gran partit que es va viure ahir. Sense a penes interrupcions i amb un ritme que semblava més propi d'un combat de boxa que d'un partit de basquetbol, els punts pujaven a una banda i l'altre del camp. La diferència al marcador no es movia, i els locals no aconseguien ficar cunya al marcador. Barrejant excessos d'acceleració que provocaven errors amb fases brillant de gran encert en el tir, el Torrons Vicens encarava el final del partit havent ampliat només en un punt la seva diferència respecte al rival (56-53).

Així doncs, avantatge pels locals a l'últim quart, però tot obert en aquest partit boig. L'intercanvi de cops es mantenia fins al final del partit quan, a manca de dos minuts pel final, després de diversos errors en atac del hospitalencs, La Roda es posava de nou per davant al marcador. Tocava tornar a remar, i L'Hospitalet ho feia fins al punts d'arribar a l'últim minut amb dues possessions que podien haver servit primer per guanyar el partit, i després per forçar la pròrroga.

Amb un punt per sota Loyoza es jugava un triple que no entrava, i acte seguit una un tir lliure de dos pels visitants deixaven a L'Hospitalet a tan sols una cistella de l'empat. Amb només deu segons al cronòmetre era difícil, però els blancs van penetrar la defensa rival. Creus trencava i cedia la bola a Woods, que la perdia, la recuperava i quedava sol sota la cistella. Semblava fet, però com dèiem al principi, va faltar la pausa. La pilota de Woods dansava sobre la cistella sense atrevir-se a entrar, i sortia expulsada just quan sonava la botzina.

La bola encara no havia caigut a terra quan els d'Albacete ja celebraven la victòria i els locals aclucaven els ulls. Bon treball, poca recompensa. Amb una de cal i un altre de sorra, el CB L'Hospitalet recorda cada setmana la dificultat d'aquesta categoria. Per això toca ja pensar en el proper partit, i posar-se a entrenar. Després però, d'una derrota com aquesta el primer serà, potser, mirar de recuperar els ànims.