Taquilla Inversa 14 novembre: El melòman José Luis Martín Reproduir video

14-11-2019 Taquilla Inversa 14 novembre: El melòman José Luis Martín

També l'humorista Sergio Picón i Gastro Lover

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 14-11-2019

    14-11-2019

    Gastro Lover: Can Joan

  • Video: 14-11-2019

    14-11-2019

    Entrevista al poeta Enric Casasses

  • Video: 14-11-2019

    14-11-2019

    Monòleg i entrevista Sergio Picón

Jugar, un dret de tots els nens i nenes

L'H celebra el Dia Internacional dels Drets dels Infants

Primera jornada sectorial sobre les arts de carrer

Per debatre qüestions que afecten al sector

La Generalitat es compromet a construir el nou Hospital de L'H a Can Rigal

Reunió comissió mixta Ajuntament Govern català

El projecte contenidors blaus de l'Institut Provençana guanya el premi Rebuild 2019

Proposen reutilitzar-los per fer habitatges i equipaments

  • Anys de bombes i refugis

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 04. 02. 2009

Anys de bombes i refugis

Josep Ribas documenta una quinzena de bombardeigs sobre L'H durant la guerra

Els veïns de L'Hospitalet van patir els bombardeigs de l'aviació feixista durant la Guerra Civil. L'historiador Josep Ribas ha documentat una quinzena d'atacs sobre la ciutat que van obligar a construir refugis per a la població civil, principalment als barris de Collblanc i la Torrassa, que van ser els més atacats.
Andreu Ferrer. L'historiador Josep Ribas ha elaborat una important recerca sobre els bombardeigs que L'Hospitalet va patir durant la Guerra Civil. Entre els anys 1937 i 1939, la ciutat va patir els atacs de l'aviació feixista i la ciutadania va crear refugis antiaeris, alguns dels quals encara es poden veure al subsòl de L'Hospitalet.

Josep Ribas va donar a conèixer els resultats de la seva recerca en una conferència al Museu d'Història de L'Hospitalet. "A L'Hospitalet hi havia molts refugis perquè la ciutat va ser força bombardejada i molt sovint, tot i que els bombardeigs més coneguts i documentats són els de Barcelona", va explicar l'historiador local.

El 25 de juliol de 1937 la ciutat va patir el bombardeig més sagnant: al barri de Collblanc van caure nombroses bombes que van provocar la mort de 18 persones i ferides a una quarantena més. Però les bombes van començar a caure uns mesos abans, el 27 d'abril, i eren llençades per l'aviació de la Itàlia feixista, aliada del general Franco.

El barri més afectat pels atacs va ser el de Collblanc perquè s'hi concentraven els locals de forces d'esquerres com el PSUC, la UGT, Estat Català, CNT-FAI, el Socors Roig Internacional o les Joventuts Llibertàries. Uns altres objectius eren les centrals elèctriques de la zona de Can Rigal i de la ronda de la Torrassa, i l'estació de ferrocarril del Morrot, per sota de la Gran Via.

"Els bombardeigs es feien de nit i de dia i això obligava la població a refugiar-se constantment i a esmerçar molts recursos per reconstruir els desperfectes", segons Josep Ribas. En els primers atacs, va haver-hi força disputes entre les diferents forces polítiques i sindicals sobre com refugiar-se dels bombardeigs. Hi havia qui defensava amagar-se als camps, que mai serien un objectiu de l'aviació. Això va fer que "l'alcalde de l'època publiqués un ban demanant a la gent que, si s'amagava als camps, ho fes amb cura per no fer malbé les collites".

La freqüència i la violència dels atacs va fer decidir l'Ajuntament a promoure els refugis subterranis. El consistori s'oferia a elaborar els plànols però el finançament de les instal•lacions anava a càrrec dels veïns. Josep Ribas ha pogut documentar una vintena de refugis a diferents zones de la ciutat. "Hi havia refugis sota edificis d'habitatges i sota de cases de pagès. Un dels que es conserva és el de Torre Barrina i el de la Torrassa, que s'ha descobert recentment amb la troballa de les restes del Castell de Bellvís", comenta Ribas.

La ciutadania també recorria de vegades als refugis casolans. En una habitació de la planta baixa del seu habitatge col•locaven dues calaixeres. Al damunt s'hi posaven un tauló, un matalàs i un altre tauló. La gent es refugiava sota aquesta construcció amb la que tractaven de protegir-se en cas que caigués una bomba.

L'any 1938 es van registrar els bombardeigs més destructius i més freqüents, principalment entre els mesos de gener i març. L'aviació feixista tenia en el punt de mira fàbriques com La Farga o Can Tirel i va provocar alguna víctima mortal. El 1939, la setmana abans de l'entrada de les trops de Franco a la ciutat va haver-hi més atacs aeris amb la participació dels Junkers alemanys, que llençaven bombes en posició vertical.

Els bombardeigs van acabar el 25 de gener quan l'artilleria franquista va bombardejar la ciutat des de les seves posicions a Cornellà. S'acabava el malson dels bombardeigs i de la guerra però començava un altre malson, el de la postguerra, la fam i la repressió.

Canal-h.net. 04/02/09