Taquilla Inversa 17 d'octubre: Reproduir video

17-10-2019 Taquilla Inversa 17 d'octubre: "Raphaëlle", al Teatre Joventut

I, la música de Martínez i Cinepark amb el Festival de Sitges

 

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 17-10-2019

    17-10-2019

    Cinepark: Festival internacional de cinema de Sitges

  • Video: 17-10-2019

    17-10-2019

    Entrevista i acústic Martínez

  • Video: 17-10-2019

    17-10-2019

    Acústic Martínez

  • Anys de bombes i refugis

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 04. 02. 2009

Anys de bombes i refugis

Josep Ribas documenta una quinzena de bombardeigs sobre L'H durant la guerra

Els veïns de L'Hospitalet van patir els bombardeigs de l'aviació feixista durant la Guerra Civil. L'historiador Josep Ribas ha documentat una quinzena d'atacs sobre la ciutat que van obligar a construir refugis per a la població civil, principalment als barris de Collblanc i la Torrassa, que van ser els més atacats.
Andreu Ferrer. L'historiador Josep Ribas ha elaborat una important recerca sobre els bombardeigs que L'Hospitalet va patir durant la Guerra Civil. Entre els anys 1937 i 1939, la ciutat va patir els atacs de l'aviació feixista i la ciutadania va crear refugis antiaeris, alguns dels quals encara es poden veure al subsòl de L'Hospitalet.

Josep Ribas va donar a conèixer els resultats de la seva recerca en una conferència al Museu d'Història de L'Hospitalet. "A L'Hospitalet hi havia molts refugis perquè la ciutat va ser força bombardejada i molt sovint, tot i que els bombardeigs més coneguts i documentats són els de Barcelona", va explicar l'historiador local.

El 25 de juliol de 1937 la ciutat va patir el bombardeig més sagnant: al barri de Collblanc van caure nombroses bombes que van provocar la mort de 18 persones i ferides a una quarantena més. Però les bombes van començar a caure uns mesos abans, el 27 d'abril, i eren llençades per l'aviació de la Itàlia feixista, aliada del general Franco.

El barri més afectat pels atacs va ser el de Collblanc perquè s'hi concentraven els locals de forces d'esquerres com el PSUC, la UGT, Estat Català, CNT-FAI, el Socors Roig Internacional o les Joventuts Llibertàries. Uns altres objectius eren les centrals elèctriques de la zona de Can Rigal i de la ronda de la Torrassa, i l'estació de ferrocarril del Morrot, per sota de la Gran Via.

"Els bombardeigs es feien de nit i de dia i això obligava la població a refugiar-se constantment i a esmerçar molts recursos per reconstruir els desperfectes", segons Josep Ribas. En els primers atacs, va haver-hi força disputes entre les diferents forces polítiques i sindicals sobre com refugiar-se dels bombardeigs. Hi havia qui defensava amagar-se als camps, que mai serien un objectiu de l'aviació. Això va fer que "l'alcalde de l'època publiqués un ban demanant a la gent que, si s'amagava als camps, ho fes amb cura per no fer malbé les collites".

La freqüència i la violència dels atacs va fer decidir l'Ajuntament a promoure els refugis subterranis. El consistori s'oferia a elaborar els plànols però el finançament de les instal•lacions anava a càrrec dels veïns. Josep Ribas ha pogut documentar una vintena de refugis a diferents zones de la ciutat. "Hi havia refugis sota edificis d'habitatges i sota de cases de pagès. Un dels que es conserva és el de Torre Barrina i el de la Torrassa, que s'ha descobert recentment amb la troballa de les restes del Castell de Bellvís", comenta Ribas.

La ciutadania també recorria de vegades als refugis casolans. En una habitació de la planta baixa del seu habitatge col•locaven dues calaixeres. Al damunt s'hi posaven un tauló, un matalàs i un altre tauló. La gent es refugiava sota aquesta construcció amb la que tractaven de protegir-se en cas que caigués una bomba.

L'any 1938 es van registrar els bombardeigs més destructius i més freqüents, principalment entre els mesos de gener i març. L'aviació feixista tenia en el punt de mira fàbriques com La Farga o Can Tirel i va provocar alguna víctima mortal. El 1939, la setmana abans de l'entrada de les trops de Franco a la ciutat va haver-hi més atacs aeris amb la participació dels Junkers alemanys, que llençaven bombes en posició vertical.

Els bombardeigs van acabar el 25 de gener quan l'artilleria franquista va bombardejar la ciutat des de les seves posicions a Cornellà. S'acabava el malson dels bombardeigs i de la guerra però començava un altre malson, el de la postguerra, la fam i la repressió.

Canal-h.net. 04/02/09