Taquilla Inversa 12 març: Trezor, nou projecte de Mürfila Reproduir video

12-3-2020 Taquilla Inversa 12 març: Trezor, nou projecte de Mürfila

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 21-03-2020

    21-03-2020

    Queda't a casa

  • Video: 12-3-2020

    12-3-2020

    Gastrolover: El Sentit

  • Video: 12-3-2020

    12-3-2020

    Entrevista Miguel Talavera i el cicle Pocket Concerts

El recinte Granvia de la Fira acollirà un hospital de campanya amb 300 llits

Un mapa interactiu publicat per Salut xifra en uns 600 els casos de Covid-19 diagnosticats a L'H

Benet Balagué: "Trobar-te malalt i sol a casa pesa molt"

Va haver d'informar del tancament als casals de gent gran de la ciutat

Els treballadors dels sectors no essencials s'hauran de confinar a casa

La nova mesura del govern espanyol entrarà en vigor aquest dilluns

Quines mesures d'higiene s'han de seguir en tornar a casa?

El Departament de Salut també dona consells a la gent gran per a un confinament saludable

Com afecta el confinament als infants amb discapacitat?

En parlem amb famílies i professorat

L'Hospital de Bellvitge es transforma pel Covid-19

S'habiliten 50 llits als passadissos de Consultes Externes

  • 75 anys de ciutat, 75 anys de vida

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 17. 01. 2001

75 anys de ciutat, 75 anys de vida

Al Centre Cultural Barradas fins l'11 de febrer

La mostra fotogràfica organitzada per la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge amb motiu del 75è aniversari del títol de ciutat s'exposa ara fins l'11 de febrer al Centre Cultural Barradas. És un repàs per l'evolució de L'Hospitalet des del punt de vista dels seus protagonistes, els ciutadans.
L'exposició persegueix a través de la fotografia i l'entrevista, fer un seguiment del pas del temps i establir un pont de connexió entre els 75 anys de la ciutat i els 75 anys de vida de diferents hospitalencs. Les imatges actuals d'aquests personatges van acompanyades d'una fotografia de la joventut de cada un i de les respostes a aquestes quatre preguntes:

- Va néixer a L'H?, Si no, on va néixer? Quan va arribar a la ciutat?
- Què recorda de L'H d'aleshores?
- Quina visió té de la ciutat actual?
- Com s'imagina la ciutat del futur?

La identificació ciutat-persona va fer que els autors de la mostra optessin perquè els personatges triessin l'escenari en que volien ser retratats.

Encarnación Ventura i Almazan
Manises. Valencia, 1924
Josep Masip i Pallarols
Barcelona, 1923

1. Ella: "Vaig venir als 9 anys. Tot eren camps, cases de pagès, quadres i moltes rates, moltes, moltes rates perquè les calvegueres estaven al descobert... Era poc saludable!
Ell: "Abans de la guerra treballava en una empresa de balances de precisió de laboratori i guanyava 125 pts a la setmana".
2. Ella: "Aquí la guerra es va passar molta gana, menjaves el que agafaves pels camps".
Ell: "Després, al 47, em vaig casar i amb un Biscuter vam anar de viatge de nuvis a l'Aragó. Els camions que passaven pel cantó gairebé ens menjaven".
3. Ella: "Estic contenta de viure a L'H, però hi ha massa pintades al carrer...".
Ell: " Però disposem de més equipaments, oficines bancàries i casals per a la gent gran que ens donen un bon servei".
Ella: "Ara ens agrada molt ballar!... Els metges ens diuen que és molt bo".
4. Ell: "A la ciutat del futur s'hi produiran molts canvis i els canvis sempre han estat per millorar".
Ella: "Sí, crec que tot estarà ple de robots". Ell: "Tenim una visió molt optimista!".


Luis Abarca i Mèdico
Eixample esquerre. Barcelona, 1920

1. "A la Torrassa vam venir al 1935. La guerra va començar i vaig veure moltes calamitats: gent que pensava només en destruir! Tant que vam penedir-nos d'haver vingut i ens dèiem: "vinga, això s'acabarà i quan s'acabi marxarem!" Vaig anar al front als 18 anys i, a finals del 38, vaig ser ferit, vaig passar 8 mesos ingressat en un hospital de pressoners. Quan al maig del 40 vaig arribar, tot havia canviat i valia la pena quedar-s'hi".
2. "No recordo molt bé la ciutat, perquè vam venir per circumstàncies econòmiques, vam buscar un pis més barat i gairebé ni sabíem que L'H fos una ciutat apart de Barcelona. Després de la guerra, vaig col.laborar amb la parròquia i vaig fundar una societat que es deia l'Aliança. Al 61 vaig entrar a l'Ajuntament, durant 6 anys, com a Regidor Delegat de Festes".
3. "Ara a L'H s'hi fan moltes coses bones. Donem-li un vot positiu! Sóc secretari de l'Ateneu Cultural Catalònia, escric molt, tinc relació amb entitats sardanístiques d'arreu... Com la ciutat, sempre tinc coses a fer".
4. "És molt difícil preveure el futur: hi haurà més parcs i potser algunes vies de ferrocarril aniran soterrades. M'agradaria, però, veure pubicada la biografia del músic Jaume Ventura i Tort, veí de L'H, que vaig escriure fa 8 anys".


Encarnación Peñaranda i Cendran
Cabezo de Torres. Murcia, 1899

1. "Vam venir a viure a L'H als anys 70 buscant pis per aquesta zona".
2. "Aleshores, tot eron descampats i estaven construïts molt pocs blocs. Després, es va seguir contruint i darrerament han anat fent jardins i, poc a poc, s'han aconseguit millores".
3. "La ciutat, avui, és més còmoda i bonica que fa uns anys. El pitjor del barri és que tenim moltíssimes pujades i a les persones d'edat ens consta molt moure'ns. Tenim el metro a prop, però s'hauria de construir escales mecàniques. D'altra banda, aquí a l'estiu, particularment, s'està molt fresc i molt a gust".
4. "Crec que amb els anys s'aniran arreglant més coses I que, de mica en mica, s'estarà millor; encara que tot depèn de decisions polítiques".