Veïns Resum Estiu (6) Reproduir video

Veïns Resum Estiu (6)

Destaquem Tots els vídeos

  • Video:

    Veïns Resum Estiu (6)

  • Video: 13-08-2022

    13-08-2022

    Veïns Resum Estiu (5)

  • Video: 12-08-2022

    12-08-2022

    Taquilla Inversa Resum Estiu (5)

  • Video: 11-08-2022

    11-08-2022

    Taquilla Inversa Resum Estiu (4)

  • Video: 10-08-2022

    10-08-2022

    Aula L'H Resum d'estiu (3)

  • Video: 07-08-2022

    07-08-2022

    Veïns - Programa especial monogràfic sobre la "Història de la migració a L'H"

    Documental de l'historiador Quim Solias

  • Video: 06-08-2022

    06-08-2022

    Veïns Resum Estiu (4)

  • Video: 05-08-2022

    05-08-2022

    Taquilla Inversa Resum Estiu (3)

  • Video: 04-08-2022

    04-08-2022

    Taquilla Inversa Resum Estiu (2)

María Vicente inicia el campionat d'Europa sense pressió

La temporada de l'hospitalenca ha estat marcada per una lesió al quàdriceps

Pessics de Ciència abordarà la crisi climàtica a partir del setembre

Ofereix un cicle d'activitats sobre els desafiaments climàtics i a la crisi energètica

L'Escola de Vida amplia la seva oferta formativa amb nivells més avançats de català i castellà

Els dies 5, 6 i 7 de setembre s'obren les inscripcions per al curs 2022/2023

El juvenil de la Unificación Bellvite, en marxa

El conjunt de Quim Ruiz prepara la nova temporada, enguany a la Lliga Nacional

Les biblioteques obren a la tarda durant l'agost

Tecla Sala i La Bòbila amenitzen la calor amb diferents exposicions

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia ciutat 14. 10. 2013

La fàbrica que no va construir Tecla Sala

Història del complex tèxtil que avui allotja el Centre Cultural més important de L'H

Aquesta és la història de una de les fàbriques tèxtils de la ciutat, la que porta el nom de qui no la va construir. Això sí, dels 158 anys d’història del complex, la senyora Tecla Sala és encara la que més ha estat al capdavant. Precisament s’acompleix enguany el centenari de la seva compra per part d’ella.

La història de la fàbrica Tecla Sala va lligada al Canal de la infanta, un canal inicialment pensat per al rec agrícola però que també es va aplicar a la producció industrial i que passava per aquella zona. El canal va permetre construir l’any 1855 un molí paperer, el nucli inicial del complex. Aquell edifici de tres pisos que encara avui es conserva però molt transformat era força singular quan es va construir ja que probablement era l’edifici més alt de tota la comarca.

Aquell molí de paper, construït per un industrial de Capellades (població amb gran tradició en aquest sector) va durar un quart de segle. Quan el negoci va entrar en crisi, el complex va canviar de mans per primer cop. La firma Successors d’Andreu Basté el va comprar i va ampliar la instal·lació per dedicar-la a la indústria tèxtil.

Els nous empresaris van construir el gran edifici central del complex, pel qual és avui conegut. A més, a la força de l’aigua van afegir una màquina de vapor. El nou edifici el va construir l’arquitecte Claudi Duran, un professional força reconegut en la seva època per la seva utilització del ciment armat. L’edifici que va construir aquí Durán, però, és molt clàssic, amb maó vist força auster i volta catalana als sostres.

La nova indústria va funcionar força bé entre 1884 i 1906, aproximadament. Entre aquests anys va ser la fàbrica més important del municipi, però cap al 1906 aquesta tèxtil va entrar en decadència i només va aguantar fins que el 1916 la va comprar Tecla Sala Miralpeix.

Ara fa un segle

La nova propietària prové d’una família amb experiència al negoci tèxtil a Roda de Ter. En entrar, ara fa tot just un segle, la fàbrica està gairebé completa, per tant cal advertir que l’edifici que avui coneixem com a ‘Tecla Sala’ ja se’l va trobar fet. Tot i això, però, Tecla Sala incorporarà l’electricitat a l’empresa i encara construirà alguns edificis més: a la part de darrera de la fàbrica, dedicats a magatzems, o la cara més bonica del complex i potser de la ciutat, la caseta del director.

Aquest petit edifici, que funcionarà durant molts anys com a casa per al director de la fàbrica i, més tard, com a estatge per als porters, probablement va ser construït al voltant de l’any 1913, però no se sap ni qui va ser l’arquitecte ni quan exactament el va fer. El seu estil modernista molt pur i la seva bella factura fan que es pugui pensar que va ser una primera figura d’aquest moviment artístic català.

Durant el segle XX, la Tecla Sala segueix sent una filatura important, però no la més important de la ciutat. Donarà feina a centenars de treballadors i, sobre tot, treballadores perquè el tèxtil era un sector que ocupava molta mà d’obra femenina, tot i que normalment en els llocs de feina a peu de màquina, no pas de direcció tradicionalment reservats als homes en aquests anys (malgrat que, en aquest cas, l’empresària en sigui una dona).

Un sector en crisi

Durant la dècada de 1970 el sector tèxtil va entrar en crisi a casa nostre. Això, combinat amb la mort de la propietària, Tecla Sala, el 1973 va portar al tancament de l’empresa aquell mateix any i a l’últim canvi de mans de la propietat. El 1982 l’Ajuntament compra el complex fabril als hereus de la família.

Seguirien uns anys de debat al voltant del destí d’aquell espai privilegiat de la ciutat. Finalment, la Tecla Sala s’ha convertit en un pol cultural de primer ordre que inclou la biblioteca central de la ciutat i un centre d’art de vocació metropolitana i àmbit internacional.

A més, els edificis annexes al principal allotgen diverses entitats de la ciutat relacionades amb l’art i la cultura, com el taller artístic TPK, el Centre d’Estudis de L’Hospitalet, o la Fundació Arranz Bravo, dedicada també a la difusió de l’art contemporani. En el futur, les reflexions als voltant del que vol ser L’Hospitalet apunten a que el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala sigui un nucli dinamitzador d’una altra concepció de la ciutat i del districte, una ciutat del coneixement i de la creativitat