Analitzar el conflicte filosòfic que la pobresa planteja a la societat global, el fet que hi hagi milions de persones al món que passen gana o no tenen cobertes les necessitats bàsiques, és l’eix del primer congrés del Club Mundial de Filosofia, que es fa a la biblioteca central Tecla Sala.
Persones expertes en diverses disciplines presenten ponències sobre els perquès de la pobresa, no tan sols la dels països subdesenvolupats, potser la més present en l’imaginari col•lectiu, sinó també la pobresa urbana, la pobresa, per exemple, de la gent que ha de dormir al carrer.
Francisco Tomás González Cabañas, director del Club Mundial de Filosofia, ha declarat que “normalment entenem la pobresa com la indignitat de no poder alimentar-se, però hi ha altres formes de pobresa que també cal eradicar o evitar que continuin creixent”.
Les Nacions Unides calculen que al planeta hi ha més de 1.300 milions de persones en situació de pobresa, de les quals, més de 50% han de viure amb menys de dos euros al dia i pateixen pobresa severa, una situació que es dóna principalment a l’Àfrica subsahariana i a l’Àsia meridional.
El punt de partida del grup motor d’aquest congrés sobre filosofia i pobresa és que el fet que en un planeta on hi ha opulència en moltes capes socials dels països més rics, la pobresa és inacceptable.
Francisco Tomàs Gonzáloez Cabañas creu que “el concepte de democràcia és incompatible amb la pobresa i la marginalitat i lluitar contra això hauria de ser un eix prioritari de les democràcies occidentals”.
I amb l’objectiu de forçar un compromís real i efectiu, principalment del món de la política local i internacional, en la lluita contra la pobresa, un manifest posarà el punt final al primer congrés del Club Mundial de Filosofia.