L'Informatiu - 21-01-2022 Reproduir video

21-01-2022 L'Informatiu - 21-01-2022

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 21/01/2022

    21/01/2022

    Entrevista de L'Informatiu - Aurora Pujol, metge genetista IDIBELL

  • Video: 21-01-2022

    21-01-2022

    L'Informatiu - 21-01-2022

  • Video: 20-01-2022

    20-01-2022

    Entrevista de L'Informatiu - Manuel Piñar, pres. FAAVV de L'Hospitalet

  • Video: 20-01-2022

    20-01-2022

    L'Informatiu - 20-01-2021

  • Video: 19-01-2022

    19-01-2022

    Aula L'H 19 de gener - 25 anys de l'Institut Rubió i Ors

  • Video: 19-01-2022

    19-01-2022

    Clip Aula L'H - D'aula en aula. Scape Room científic amb l'Institut Bellvitge

  • Video: 19-01-2022

    19-01-2022

    Clips Aula L'H - Dones de Ciència. Laia Alemany

  • Video: 19-01-2022

    19-01-2022

    L'Informatiu - 19-01-2022

  • Video: 18/01/2022

    18/01/2022

    Entrevista de L'Informatiu - Ferran Moraga-Llop, Associació Espanyola de Vacunologia

José Montilla: "Catalunya no és una colònia i no te el dret a l'autodeterminació"

L'expresident va participar en el cicle de converses "Refer Catalunya" de L'H Espai de Debat

STOP Massificació denuncia irregularitats en el projecte Cosme Toda

Creuen que no hi garanties que tots els pisos rebin la llum solar que marca la normativa legal

El PSC de L'H creu que el bo jove facilitarà l'emancipació dels joves

Es farà efectiu en dos mesos amb caràcter retroactiu

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia ciutat 07. 12. 2021

Nou llibre del Nomenclator de L'H, on es documenta la història dels carrers de la ciutat

La guia és fruit d'un estudi multidisciplinar fet per tècnics municipals, el Centre d'Estudis i Normalització Lingüística

L'actual Nomenclàtor de carrers de L'Hospitalet, vigent des de 2019, ja té llibre. Per primera vegada, una publicació recull tota la informació i història de les vies de la ciutat, fruit d'un estudi multidisciplinari que ha comptat amb la participació, entre d'altres, de tècnics de l'Ajuntament, de la Comissió del Nomenclàtor i d'investigadors del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, a més de la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de la ciutat.  

Els tècnics municipals Gustavo Ruiz, cap de servei de Sistemes d'Informació Territorial, i Josep Maria Solias, director de Patrimoni de l'Ajuntament, i Joan Camós i Josep Maria Valero del Centre d'Estudis de L'Hospitalet són els autors dels textos del llibre de la història dels carrers de L’Hospitalet, Nomenclàtor de L'Hospitalet, una publicació editada per l'Ajuntament. Aquesta nova guia és a l’abast a les biblioteques, tot i que també es pot consultar online, i inclou la fitxa tècnica i anècdotes i curiositats de cada carrer.

Una primera constatació és que a L’Hospitalet hi ha una proporció molt elevada de carrers i places amb noms relatius a l’Església catòlica, com la plaça del Pilar, entre Pubilla Cases i la Florida, l’avinguda Mare de Déu de Bellvitge, i els carrers Santiago Apóstol i Mare de Déu dels Desamparats, a la Torrassa, entre molts altres vies i espais.

Des del Centre d'Estudis, Joan Camós ha manifestat que "sorprèn, per exemple, quants carrers hi ha dedicats a la Mare de Déu, que està molt bé, però que és un excés, fins i tot comparat amb Barcelona".

També hi ha una forta petjada de la dictadura franquista. El cas més clar seria l’avinguda d’Isabel la Catòlica, compendi de la unitat d’una Espanya catòlica, pilars fundacionals del règim de Franco.

Però a Pubilla Cases també trobem el carrer Oviedo, que no és pas un homenatge a la capital d’Astúries.

"El carrer Oviedo té a veure amb el grup de la Legión que va entrar a L'Hospitalet el 26 de gener de 1939. I com aquest hi ha tot una sèrie de noms que corresponen a termes bèl·lics o del nacional catolicisme franquista que la gent d'avui els identifica d'una altra manera".

De fet, l'arquitecte municipal Puig i Gairalt va pensar que la Florida i Pubilla Cases fossin una ciutat jardí, d'aquí noms com l'avinguda Miraflores i el carrer Primavera, tot i que els fets històrics van donar pas, per exemple, al carrer Belchite, la ciutat aragonesa arrasada per les tropes franquistes, símbol de la Guerra Civil.

En canvi, hi ha vies que estan en sintonia amb la recuperació de la democràcia, com l’antic carrer Alpes, avui avinguda Josep Tarradellas. I un cas ben curiós: la plaça Blas Infante, que uneix la Torrassa i la Florida, que ha passat per la República, la dictadura i l’Espanya autonòmica.

El nom original era plaça del Sol, als anys 20. Durant la II República va dur el nom de Blasco Ibáñez i durant la dictadura franquista el nom va ser José María Pemán. "I avui es diu Blas Infante, tot reivindicant la plurinacionalitat de l'Estat i la comunitata ndalusa de L'Hospitalet", ha explicat Joan Camós.

Altres cas curiós és el carrer Rafael Campalans, que després de dècades amb el nom del militar franquista Onésimo Redondo no va recuperar el nom de Joan Campalans, un propietari benestant de la ciutat, sinó del pedagog Rafael de Campalans, que, tot i així, va tenir relació amb la ciutat.

Més de 560 fitxes, tantes com carrers té L’Hospitalet

El llibre consta de 564 fitxes, una per cada nom actual de carrer, avinguda, passeig, passatge, camí, carretera, parc o jardí de la ciutat. Cada una conté informació detallada sobre el significat de la denominació, l'origen de la via , els fets més importants que hi han ocorregut i la cronologia dels canvis dels noms associats.

A més de l'edició impresa, que es pot trobar a les biblioteques de la ciutat, la versió digital es pot consultar obertament al web de l'Ajuntament i als geoportals municipals. S'ha habilitat un cercador de carrers per facilitar la recerca de cada fitxa i la descarrega en format PDF.

Més noms de dones

L'actual Nomenclàtor inclou fins a 19 espais nous o innominats, la majoria dels quals s'han dedicat a dones: Anna Frank, les pintores Ángeles Santos i Artemisia Gentileschi, les pedagogues Maria Montessori, Rosa Sensat i Teresa Navarro, les arquitectes Matilde Ucelay i Rita Fernández i la filòsofa Hipàcia d'Alexandria.

També es dediquen espais nous als pintors Pablo Picasso i Salvador Dalí, al filòleg Pompeu Fabra, a les Nacions Unides i a la Solidaritat, entre d'altres, i s'oficialitzen noms com els jardins de Ca n'Arús, de Cosme Toda i de les Moreres o el pont de Matacavalls. A més, passen a ser avingudes els abans carrers d'Amadeu Torner i de la Primavera, i el carrer de Miquel Peiró i Victorí recupera l'antic nom de carrer de la Riera del Canyet.

Altres canvis són de tipus gramatical, amb la correcció de noms ja existents per adaptar-los a grafies més adients per motius històrics o de respecte als cognoms originals, com ara els carrers de l'Albareda, de Can Trias, de Galvani, de Josep Suñol o l'avinguda de Miraflors.

En altres casos, s'han eliminat noms perquè es considera que aquests espais no necessiten denominació o bé han desaparegut per incorporar-se a altres vies, com és el cas del carrer de Baix.

Tanmateix, el Nomenclàtor és viu per la constant evolució de la ciutat i actualment ja n'hi ha onze acords de la Comissió del Nomenclàtor que han de passar als consells de districte per anomenar nous espais o introduir-hi modificacions. Una vegada aprovats, seran inclosos en l'edició digital del llibre.