Tres exregidores impulsores del CAID reivindiquen la feina feta durant 35 anys

Mercè Olivares, Pilar Ferran i Dolors Fernández han destacat que, l’any 1986, el CAID va ser la conseqüència lògica, de la lluita per la igualtat i la promoció social i contra la discriminació i la violència contra les dones que ja venien fent entitats veïnals i de dones de la ciutat des de feia anys. "El CAID d'avui no seria allò que és avui sense tota aquesta feina anterior", va concloure Mercè Olivares. 

També posen l’accent en el fet que, des de l’inici , es va creure que l’atenció a les dones havia de ser integral, i recorden, per exemple, que el CAID va organitzar des del primer dia cursos de sexualitat i planificació familiar i va incloure l’atenció psicològica a les dones víctimes de violència.

Pilar Ferran ha explicat que "al començament ja hi havia una advocada i uns psicòloga, així que de bon començament el model era més d'atenció social, que no només sanitària".

En aquests 35 anys, el CAID ha ajudat 15.700 dones i 700 infants i ha dut a terme 1.700 activitats comunitàries de sensibilització per reivindicar la plena igualtat i combatre la violència masclista. Un patrimoni de les impulsores del CAID és que avui ningú no qüestiona la polítiques d’igualtat.

Dolors Fernández ha assenyalat que a l'inici "hi havia reticències perquè potser es pensava que no n'hi havia tantes dones afectades que patissin discriminació, però les més de 15.000 històries que s'han obert demostren que el CAID ha estat significatiu i utilitzat".

Mercè Olivares, Pilar Ferran i Dolors Fernández van recordar que, malgrat en la societat actual hi hagi més conscienciació social, les dones continuen sent víctimes de múltiples formes de discriminació i violència, motiu pel qual va posar l’accent en mantenir i reforçar les polítiques d’igualtat, a partir de les tres ‘P’, programes específics, professionals formades i pressupost.