El Ple declara les restes industrials de Cosme Toda Béns Culturals d'Interès local

Tots els grups municipals s’han mostrat a favor de la declaració de Béns culturals d’interès local de diferents restes industrials que s’han localitzat a la illa de Cosme Toda arran de la intervenció arqueològica que s’està realitzant en paral·lel a les obres d’urbanització de la pastilla delimitada pels carrers Prat de la Riba, Batllori, avinguda de Josep Tarradellas i Canigó.

Els treballs de documentació arqueològica, fets sota la supervisió de Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i de la secció de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament, han permès classificar diferents elements i estructures de les antigues construccions industrials de Cosme Toda, Can Batllori, Can Llopis, Aceites Bau i Bóvila Guasch. Alguns d’aquests elements són diferents forns, la xemeneia, paviments i estructures de l’antiga fàbrica i galeries subterrànies.

Segons ha explicat el tinent d’alcaldia de Cultura, David Quirós, “les decisions sobre allò que s’ha preservat i allò que no recauen sobre la Direcció General de Patrimoni” i en cas que es trobin més coses, “seran aquestes autoritats les que decidiran que s’hi fa”.

A partir d’ara tots ells s’han d’inscriure en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català i en el Pla especial de protecció del patrimoni de L’H. L’objectiu és que la ciutadania els puguin visitar com a vestigis que expliquen l’evolució de les diferents fàbriques i els processos productius en els segles XIX i XX.

El projecte de l’illa Cosme Toda, que comprèn un total de 40.250 m2 de superfície, inclou la construcció de 619 habitatges de renda lliure i 266 de protegits, a més de contemplar zones verdes i equipaments.

També inclou la recuperació de tres edificis catalogats al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet (PEPPA): l’edifici de Cosme Toda, que acollia l’antiga fàbrica de ceràmica, dissenyat per l’arquitecte hospitalenc Antoni Puig i Gairalt l’any 1923; la casa del director anomenada Can Llopis, i l’edifici de l’antiga fàbrica de ceràmica anomenada Can Batllori. També s’estan rehabilitant dues xemeneies.

Aprovat ampliar la superfície d’equipaments del Pla Rambla del Mig II

El Ple ha aprovat el text refós del Pla de millora urbana (PMU) de la rambla del Mig II, a l’àmbit delimitat pel carrer del Cobalt, l’avinguda de Pau Casals, la carretera del Mig i la rambla de la Marina, en compliment de les prescripcions emeses per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità. Hi han votat en contra ERC, C’s i L’HECP-ECG.

Aquesta modificació incrementa la superfície de sòl destinada a equipaments, respecte el planejament vigent.

El pla urbanístic preveu 600 habitatges, 202 de protecció oficial i permetrà arranjar el continu urbà entre els barris del Centre i Bellvitge ara ocupat per naus industrials.

Els grups de l’oposició, excepte el PP que ha votat a favor, han criticat el projecte per considerar que contribueix a densificar la ciutat. LHECP ha di que és “monstruosa l’edificació que està en marxa al llarg de tota l’avinguda del carrilet” i ha insistit en demanar una “moratòria urbanística”; Cs ha dit que “es desaprofita l’oportunitat d’esponjar zones” a partir de revertir polígons industrials; mentre que ERC s’ha mostrat d’acord amb traçar l’entramat urbà entre el Centre i Bellvitge però sense optar per un “model urbanístic insostenible”.

Per part de l’equip de govern, el primer tinent d’alcaldia i portaveu Francesc Belver ha dit que el polígon del Mig era "una anomalia que havia quedat al marge de la ciutat" i amb aquest pla urbanístic es posa ordre i es lliga la rambla “des de Josep Tarradelles fins a Granvia”. “No parlin d’especulació. Estem parlant de completar la ciutat”, ha dit.

En un altre ordre de temes, el Ple ha prorrogat, amb el vot favorable de tots els grups, el conveni entre l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per l’assignació d’ajuts complementaris als ajuts individuals de menjador per al curs 2020-2021. Així, el conveni fixa en 1,6 milions d’euros l’aportació municipal: 600.000 euros per a l’exercici 2020 i 1 milió d’euros per a l’exercici 2021.