Ajuntament i Generalitat treballaran en la reformulació del PDU Granvia-Llobregat

L’objectiu és tenir a punt un nou pla que s’adapti a les exigències del Tribunal i permeti executar-lo de manera efectiva. L'anunci s'ha fet en la reunió del Consell General del Consorci per a la reforma de la Granvia que han presidit l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ha assenyalat que "les sentències fan referència a temes menors i reparables".

En la primera sentència, el TSJC al·legava que la competència d'aprovar el pla urbanístic no era de la Generalitat sinó de l'Àrea Metropolitana. Segons ha explicat Calvet, la reformulació del PDU destacarà que l’interès de l’actuació supera l'àmbit metropolità, ja que es tracta d’un projecte d’especial rellevància pel conjunt de Catalunya.

"Si s'anul·la el projecte el que hem de fer per tirar-lo endavant és reformular-lo, justificant que el seu interès va més enllà del municipi i de l'Àrea Metropolitana. Estem parlant d'una generació important de PIB i de llocs de treball, així com d'una connexió amb infraestructures i zones verdes que afecten a tot el país", assegura el conseller.

En el mateix sentit s'ha expressat l'alcaldessa, Núria Marín, que considera que "el clúster biomèdic és el projecte de reactivació econòmica i social més important en marxa a Catalunya". 

Pel que fa a la reformulació del PDU, Marín admet que  "les coses no s'han acabat d'entendre prou bé i intentarem fer-ho millor perquè puguem veure les grues començant a treballar en la depressió de la Granvia i la urbanització de l'entorn per tal que les empreses del clúster biomèdic arribin el més aviat possible".

D'altra banda, la segona sentència del TSJC qüestionava la funcionalitat de les zones verdes ubicades en rotondes i vials, el que representa un 5% de la superfície verda del pla. Un percentatge que, per a l'Ajuntament i la Generalitat, "no pot posar en dubte la totalitat del pla". De totes maneres, Calvet ha assenyalat la necessitat que "el qüestionament d'aquesta petita part de zones verdes quedi resolt en el nou pla que tramitarem amb tots els instruments d'informació pública i transparència".

Les dues administracions recorden, a més, que el PDU preveu més àrees verdes que les mínimes requerides. En aquest sentit, Marín ha apuntat que "segons la legislació actual, el pla hauria de tenir 47.000 m² de zones verdes, tot i que en contempla 514.000 m², més de deu vegades el que s'exigeix. D'altra banda, la part que qüestiona la sentència només és d'uns 20.000 m²".

Amb la reformulació del PDU i els tràmits associats, el projecte podria retardar-se un any.