• L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor
  • L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor
  • L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor
  • L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor
  • L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor
  • L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 07. 01. 2013

L'Hospitalet al NO-DO, història d'un desamor

RTVE i la Filmoteca permeten veure en línia el noticiari franquista

En gairebé quatre dècades de NO-DO només es va poder veure L’Hospitalet en quatre ocasions. Els arxius dels noticiaris i documentals nascuts sota el franquisme es troben ara en línia a internet i han permès comprovar la presència marginal i interessada de la ciutat en les seves imatges. És factible que alguns veïns puguin reconèixer-se en les imatges.

El NO-DO, Noticiarios y Documentales, va existir entre 1943 i 1981. Creats durant la dictadura del general Franco com un servei de difusió de noticiaris i reportatges d’obligada exhibició als cinemes d’Espanya i de les seves colònies, servia a l’aparell de propaganda del règim i també com a fil d’unió amb els espanyols dispersos al món (hi havia versions per a l’exterior).

L’any 1975 van deixar de ser d’emissió obligada i, finalment, la producció va cessar el 1981. El desembre de 2012, RTVE i la Filmoteca nacional han obert la seva consulta lliure a través d’internet (abans només es podien consultar presencialment a la seu de la Filmoteca) i han permès comprovar la presència de L’Hospitalet dins dels seus continguts, més de 4.000 vídeos del NO-DO per a Espanya.

L’Hospitalet apareix directament només en quatre ocasions entre els anys 1961 i 1972. La notícia més antiga fa referència a la inauguració del pas soterrat que encara avui uneix els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. Al NO-DO número 944B es feia una barreja d’informacions relatives a inauguracions fetes pel ministre d’obres públiques, Jorge Vigón, a Barcelona i L’Hospitalet.

Es parlava llavors de les obres de supressió del pas a nivell que s’inauguraven el 29 de gener de 1961, juntament amb unes noves instal·lacions esportives adjacents que més tard esdevindrien el vell pavelló municipal de bàsquet. A les imatges es pot veure la placa commemorativa de la inauguració que, durant anys, va romandre al mur del túnel. Encara existeix, però a la sortida per la banda de la Vanguard.

Bellvitge

Havien passat 18 anys des de que el NO-DO havia emès el seu primer noticiari fins que L’Hospitalet va sortir reflectit. El 1967, al NO-DO número 1294A, hi sortiria de nou amb la primera de dues informacions relatives al barri de Bellvitge. En aquesta primera ocasió es parlava del procés d’edificació del barri i el seu nou sistema de construcció modular “que nos recuerda a los mecanos de nuestra infancia”.

La visió que dóna el NO-DO del nou barri de vivendes cooperatives és idíl·lica, tant en aquest número com en el d’un any més tard, el 1968, al NO-DO 1337A. Es parla de parcs infantils, d’una escola bressol, un supermercat “abundantemente abastecido de toda clase de géneros”, etcètera. En cap moment es fa esment de les mancances que van patir els seus compradors durant molts anys.

Al NO-DO es referien a barris com el de Bellvitge amb la denominació “polígonos de viviendas populares”. En l’edició de 1967, curiosament, s’explicava que el projecte complert de Bellvitge contemplava la construcció de 700 vivendes, però un any més tard, el noticiari franquista deia que ja s’havien construït 2.000 vivendes i que les 70 hectàrees del barri allotjarien fins a 12.000 veïns.

Cal advertir que en aquestes imatges surten molts veïns, especialment nens i nenes que de ben segur encara recorden la presència d’una càmera de televisió al seu parc infantil. Les imatges, a més, són un excel·lent document sobre com es van construir aquests blocs de vivendes. No busqueu, però, les manifestacions contra l’especulació urbanística i en demanda de més serveis, aquestes mai van sortir al NO-DO.

Al servei de la propaganda franquista també s’insereix el quart reportatge amb protagonista hospitalenc, el de la nova residència hospitalària Prínceps d’Espanya. L’Hospital, inaugurat el 1972 i que acaba de complir 40 anys, va ser un dels protagonistes del noticiari número 1559A d’aquell 1972.

No surten imatges de la inauguració per part dels prínceps, però sí un complert reportatge de les noves instal·lacions “modelo de la seguridad social española sólo comparable a las más adelantadas de Europa y del mundo”. Malgrat el llenguatge grandiloqüent, cal reconèixer que en aquell moment l’hospital era molt avançat, tot i que patiria fins a poder funcionar a ple rendiment.

Personatges coneguts

De L’Hospitalet no se’n parlà més al NO-DO, però i dels hospitalencs? Poca cosa i sense precisar l’origen. Per suposat, només podem buscar als hospitalencs famosos. És el cas, per exemple, de l’actriu Núria Espert, a qui, sorprenentment, només hem trobat l’any 1979 amb motiu de la seva codirecció del Centro Dramático Nacional. Espert portava ja una llarga trajectòria de tres dècades com a actriu, però no havia sortit mai al NO-DO (ni hi tornaria a sortir).

Més interessant com a document històric sembla l’entrevista al director d’orquestra Antoni Ros Marbà, qui l’any 1978 es feia càrrec de la direcció de l’Orquesta Nacional de España. Un jove Ros Marbà (llavors tenia 41 anys) respon un xic nerviós les preguntes del periodista, i també se’l veu assajar i dirigir amb l’orquestra.

I com a anècdota, la presència d'un ministre franquista relacionat amb la ciutat, Cruz Martínez Esteruelas (1932-2000), nascut a L'Hospitalet. Va ser ministre d'Educació i Ciència els anys 1974 i 1975. Al NO-DO 1671A surt uns instants presidint un acte.

I res més. No hem pogut trobat res ni ningú més relacionat amb L’Hospitalet al NO-DO. Un bagatge ben minso per a gairebé quatre dècades del noticiari oficial. 

Imprimir