Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 20. 10. 2012

"La cultura ens ha d'ajudar a mantenir-nos vius"

Reflexions de l'escriptor Eduardo Mendoza a L'H

Eduardo Mendoza va ser el protagonista del darrer L’H Espai de Lletres, que organitzen l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts i les Biblioteques de L’Hospitalet. Al llarg d’un sopar tertúlia, Mendoza va parlar de les seves obres, del seu procés creatiu i del moment que travessa la cultura.

“En moments de crisi –va afirmar Mendoza– la cultura ens ha d’ajudar a mantenir-nos vius, si no, ens enfonsarem . Els creadors ens hem de posar les piles, si no ho fem estem perduts”. L’autor va afegir que “la crisi és moment per replantejar-nos un nou pacte social i cultural”.

Aquesta va ser la part més seriosa de les seves reflexions que van començar per reviure els seus primers èxits editorials i es van centrar en l’humor que inspira les seves obres, tant les que considera “humorístiques” com les que no ho són però que tenen “components humorístics”. Per a Mendoza, l’humor “forma part de l’ADN de l’ésser humà” i “qui no té sentit de l’humor és una persona perillosa”.

Tot i que té una extensa producció humorística que encapçala El misterio de la cripta embrujada i que protagonitza també la seva darrera obra, El enredo de la bolsa o la vida, Mendoza considera que són obres dramàtiques perquè els seus personatges són “persones que volen trobar el seu lloc en una societat on no hi tenen cabuda, són marginats”, com el malalt mental anònim que es converteix en detectiu en quatre dels seus llibres.

L’autor de La ciudad de los prodigios també va parlar dels seus referents literaris, sense deixar de banda l’humor. Va recordar les seves primeres lectures del TBO o Pulgarcito “que van ser més importants que Dostoievski, o les novel•les d’aventures com Tarzán de los monos que em llegia el meu pare”. Després va descobrir els escriptors russos que “són la droga més potent que hi ha” i va acabar dient que “Pio Baroja és el pare que m’ha adoptat. Quan el vaig descobrir vaig pensar que així és com volia escriure”.

Amb àcida ironia, Eduardo Mendoza va parlar del seu procés creatiu, de la seva obra –“no tenia interès en la literatura, jo només volia escriure històries- i dels seus projectes. “Dubto molt que mai escrigui unes memòries. Escric perquè la meva vida és avorridíssima. És un rotllo, per això invento aventures”.

Tot i que és un dels escriptors catalans de més prestigi, al llarg de la seva vida va compaginar aquesta vocació amb altres feines. Mendoza va estudiar Dret, va treballar com a traductor per a les Nacions Unides i va ser professor de Traducció i Interpretació.

Aquest L’H Espai de Lletres va comptar amb un centenar d’assistents convocats pels organitzadors, Tres Quarts per Cinc Quarts i les Biblioteques de L’Hospitalet, amb la col•laboració de la Llibreria Perutxo i del restaurant de La Bodegueta del Museu Serra, on va tenir lloc la trobada. Els participants van aportar queviures per col•laborar amb la Creu Roja de L’Hospitalet.
 

Imprimir