El minimalisme experimental arriba al Centre d’Art Tecla Sala de la mà dels artistes Xavier Franquesa i Salvador Saura. L’exposició recupera les seves obres de joventut dels anys 60 i 70, quan van investigar amb formes geomètriques i el concepte d’hermetisme. Un moment d’efervescència social i política que els va connectar amb l’avantguarda artística.

L’exposició Experimentacions minimalistes. 1968-1973 es pot visitar fins al 31 de maig.

Franquesa i Saura van treballar plegats en els col·lectius de joves artistes Gran de Gràcia i El Grup de Treball, en què van entrar en contacte amb els nous corrents artístics alternatius que van trencar amb l’hegemonia acadèmica d’aleshores.

En aquest context, Franquesa i Saura investiguen amb l’abstracció geomètrica, l’espai i el concepte de buit. Un treball que traslladen a les seves obres experimentals, algunes de les quals no s’havien exposat abans.

L’exposició estableix un diàleg entre l’experimentació de Franquesa i la de Saura, i avança en paral·lel mostrant-nos l’evolució que va seguir cada artista.

La despersonalització de l’art de Xavier Franquesa

El recorregut per la trajectòria de Xavier Franquesa s’inicia amb el Cuadroasible, una obra conceptual en què va converteix un llenç en un objecte que es pot transportar i que posa l’èmfasi en el suport com a centre de la producció artística.

Amb el mateix objectiu, Franquesa va pintar un seguit de quadres amb rodets i amb colors plans si es tractés d’una paret. D’aquesta manera, eliminava qualsevol textura i rastre de la mà de l’artista per crear una obra impersonal que potenciés el suport material.

Més endavant, Xavier Franquesa inicia una sèrie de dibuixos compostos per línies amb anotacions numèriques. Es tracta d’una reflexió sobre l’ordre establert en l’acte creatiu i l’arbitrarietat de la mirada artística.

Salvador Saura, de la simplicitat a l’art tridimensional

Per la seva banda, Salvador Saura va començar experimentant amb l’espai, el temps i la contemplació a través de la fotografia i el cinema. A partir del 1970, Saura investiga sobre el buit amb les seves pintures i dibuixos.

És per això que els seus quadres d’aquesta etapa es caracteritzen per la simplicitat radical. Són obres en què destaca l’absència de contingut, de formes i de color, utilitzant només el blanc o el negre per representar formes geomètriques bàsiques com línies, rectangles o cercles.

Més endavant, l’esgotament de les possibilitats que l’oferia el llenç el porten a interessar-se en les obres en tres dimensions. Així, Saura estableix una relació entre l’obra i l’espectador, convidant-lo a prendre consciència de l’espai i a participar d’una experiència immersiva.

Un exemple d’aquesta etapa és un gran cub de cinc cares que dissenyar l’any 1972 i que ara ha fet realitat al Centre d’Art Tecla Sala. I és que, gràcies a l’exposició, Salvador Saura ha pogut materialitzar algunes obres de gran format que havia ideat als anys 70 i que per les seves característiques no havia estat possible dur a terme.