La Fundació La Vinya acompanya a persones internes en centres penitenciaris a través del seu programa Portes Obertes. Una catorzena de voluntaris visiten els interns a Brians 1 i 2 i Quatre Camins per escoltar-los, establir vincles i oferir-los suport per a la reinserció. L’any passat van atendre 172 persones privades de llibertat.
“Et diuen que allò que t’estan explicat no li han dit a la treballadora ni a l’educadora social. Emociona molt veure la confiança rebuda”. Així descriu la Mariona Pòrtulas i Ambròs la seva relació amb alguns dels interns que visita a Brians -2.
Fa cinc anys que és voluntària en el programa Portes Obertes de la Fundació La Vinya que acompanya a persones internes en centres penitenciaris, especialment de Bellvitge i Gornal, a través de visites on la principal tasca és l’escolta activa.
En Quim Cervera i Duran forma part de la iniciativa des dels seus inicis, el 1995, quan la treballadora social de la parròquia del Gornal, Francesca Oller, la va impulsar. Primer els escrivien cartes i hi feien tallers i després van començar a visitar-los.
“Consisteix en escoltar-los. Ells t’expliquen part de la seva vida, et pregunten com està el barri”, explica en Quim. De fet, en moltes ocasions, els voluntaris es converteixen en l’enllaç amb l’exterior, es comuniquen amb els familiars, advocats i treballadors socials. “Saber que aquesta persona té una estona d’escolta humana a ells els omple i a nosaltres també”, ha afegit la Mariona.
Voluntariat dins i fora
Ara són 14 voluntaris que setmanalment visiten diferents centres penitenciaris. La seva tasca és clau per acompanyar-los durant la seva estada a la presó, però també en la seva reinserció, com per exemple, per realitzar tràmits, davant d’uns recursos, que consideren, insuficients. “Ho notem tant quan els anem a veure com quan surten. Veus les insuficiències i la manca de comunicació entre els serveis socials de la presó i de l’exterior”.
Lluitar contra l’estigma
Els voluntaris també pretenen sensibilitzar a la comunitat, per exemple, amb xerrades a escoles, entorn de la realitat dels interns i per reivindicar que tots som persones. “Són ciutadans i persones com jo. Jo em podria haver trobat en una situació com la seva depèn de la situació familiar o educativa que hagués tingut”, ha apuntat en Quim.