Els barris de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida, les Planes, la Torrassa, Collblanc i Sanfeliu configuren l’anomenada “zona nord” de la ciutat, però aquesta extensió geogràfica té un nom propi: el Samontà.
Al mapa de L’Hospitalet es distingeixen dues zones ben diferenciades: la zona de la Marina –formada per terrenys plans i fèrtils que formaven part del delta del Llobregat i que inicialment eren aiguamolls– i el Samontà, que dibuixa petits turons a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir i per on baixaven les rieres fins al riu en mig d’argiles vermelles i fangs groguencs.
Entre les dues zones, la cota d’alçada és de 20 metres, per la línia que ara dibuixen les vies fèrries de la línia de Vilafranca. Abans del tren, era el traçat del Camí Reial que anava cap a Barcelona i també era Camí de Sant Jaume, i encara abans, probablement, la via inferior romana. Avui, segueix sent una de les vies principals de la ciutat, que recorre més o menys d’est a oest amb els carrers de Santa Eulàlia, d’Enric Prat de la Riba i Major.
Així doncs, a la Marina es troben el Centre, Sant Josep, Bellvitge, Gornal, Granvia Sud, Santa Eulàlia i el que coneixem com a Districte Econòmic. Una situació geogràfica que ha determinat la història i el desenvolupament de L’Hospitalet i dels 13 barris de la ciutat.
L’origen del nom de la ciutat
I el mateix nom de la ciutat sorgeix d’aquesta configuració topogràfica. La via principal de la ciutat era la divisió natural entre la Marina i el Samontà, una zona plana i que no estava inundada d’aigua, i allà van néixer els dos nuclis de població més importants.
El primer apareix documentat al segle XI com a vila de Provençana, entorn de l’ermita de Santa Eulàlia, una mena de conjunt de cases que no es va acabar de desenvolupar.
El segon es comença a formar a partir de la construcció de l’hospital de la Torre Blanca, més a prop de Cornellà. La finca de la Torre Blanca comptava amb una edificació situada on ara hi ha L’Harmonia i voltada de terreny. Al segle XII, la propietària, que es deia Ermengola, va cedir part dels terrenys a una ordre religiosa de monjos hospitalers, que van construir un petit hospital o alberg per acollir els viatgers que no podien travessar les muralles de Barcelona fins que no es feia de dia, i també persones pobres o malaltes. Al voltant de l’Hospital de la Torre Blanca es va desenvolupar un nucli urbà que al segle XV apareix documentat com la Pobla de L’Hospitalet i, més tard, només L’Hospitalet.