Fa unes setmanes que a L’Hospitalet està vivint la Virginia Laparra. És una represaliada política de Guatemala: treballava de fiscal contra la impunitat i va ser empresonada per acusar un jutge de corrupció. Organitzacions com Amnistia Internacional o les Nacions Unides han donat suport a la seva lluita.
Virginia Laparra ha explicat el testimoni d’aquest exili no desitjat a Televisió de L’Hospitalet, a més de 9.000 quilòmetres de casa seva.
“Jo no anava a sortir mai de la presó. O era viure lluny de casa o morir en ella. Vaig decidir viure i sortir” així de clar i directe explica Laparra el seu exili.
Va haver de marxar de Guatemala. Virginia Laparra és exiliada política. Això l’ha portat a L’Hospitalet. Era fiscal especial contra la impunitat i quan va denunciar a un jutge per corrupció; la resposta va ser jutjar-la a ella i condemnar-la per abús d’autoritat. El 2022 entrava a la presó: va estar 2 anys en condicions deplorables en una presó militar d’homes.
“Aquests dos anys sempre els descriuré com la nit més llarga de la meva vida. I és que era una nit literal” descriu Virginia Laparra. “Em passava 23 hores tancada sense llum i una hora al dia a ple sol, en l’hora més dura del dia”. A aquestes tortures psicològiques, se li suma unes condicions sanitàries ínfimes. Van haver-la d’operar cinc cops d’urgència.
A causa d’aquestes deficiències sanitàries, va perdre la matriu. Amnistia Internacional va declarar a Virgina Laparra presa de consciència i va engegar una campanya pel seu alliberament. També es va sumar un grup de treball de l’ONU que considera el cas de Virginia Laparra com una detenció arbitrària.
Hemos nombrado a la exfiscal Virginia Laparra como presa de conciencia. Su situación demuestra cómo las personas operadoras de justicia son criminalizadas en #Guatemala.
— Amnistía Internacional Américas (@AmnistiaOnline) November 28, 2022
¡Pedimos su liberación sin condiciones ya! https://t.co/TXiw24WT3g
“Em van exigir que demanés perdó públicament i assumís la meva culpa. Si no ho feia, no tornaria a veure les meves filles mai més i no sortiria viva d’allà” narra Virginia Laparra. “Denunciar casos de corrupció de forma administrativa mai s’ha de considerar un delicte” afegeix la exfiscal.
El gener del 2024 va poder sortir de la presó i es retroba amb les seves filles… però continua amb un arrest domiciliari. Poc després, li cau una segona condemna de cinc anys de presó. Aleshores, pren la decisió que mai s’havia imaginat: marxar de Guatemala.
“Em fa mal perquè mai havia pensat marxar i fugir de la meva terra. Jo era molt feliç” explica emocionada Virginia Laparra. “Aleshores penso que podria ser pitjor. Vaig estar allí i vaig sobreviure. Això ha de valer la pena i el món ha de saber el que ens ha passat”.
I aquesta tasca de Virginia Laparra de lluita s’ha vist reconeguda amb el premi Sir Henry Brooke que rebrà a principis de febrer a Londres per una organització d’advocats. La exfiscal afirma que és un premi per tots els represaliats de Guatemala, que es troba a la llista de països més corruptes de Llatinoamèrica.
L’associació del Llegat Jaume Botey és qui l’ha portat a L’Hospitalet a través de la cooperativa l’Olivera. Virginia Laparra intervindrà a la trobada anual de l’entitat del quinze de febrer.
