És aquest un carrer amb nom d’home, d’un polític i tècnic compromès amb el catalanisme i amb el socialisme. La via, situada al barri de Collblanc-la Torrassa, ha tingut diversos noms al llarg dels anys, inclòs un Campalans que no era ben bé el del Campalans que ostenta ara.

Qui era Rafael de Campalans?

El topònim fa referència a Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 1887 – Torredembarra, Tarragonès, 1933). Polític i enginyer industrial. Com a enginyer industrial i amb una gran formació, Rafael Campalans posà els seus coneixements i experiència al servei dels interessos de la Mancomunitat de Catalunya des de 1914. El 1917 esdevingué el director de l’Escola del Treball, que el mateix president de la Mancomunitat havia inaugurat el 29 de maig de 1914 per preparar els professionals que les noves indústries necessitaven.

Com a polític, arran d’alguns viatges arreu d’Europa durant les primeres dècades del segle XIX, s’apropà al socialisme. Així, milità inicialment en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i posteriorment, el 8 de juliol de 1923, participà en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC) per reivindicar posicions més catalanistes des d’aquesta nova organització. Després de la dictadura de Primo de Rivera, instaurada la República, Rafael Campalans fou elegit diputat de les corts constituents el juny de 1931. I el novembre de 1932, també va ser elegit diputat del Parlament de Catalunya. Prèviament, el 1931 havia estat conseller del govern provisional de la Generalitat i un dels redactors de l’Estatut de Núria.

El setembre de 1933, Rafael Campalans morí ofegat a la platja de Torredembarra a causa d’una imprudència per l’estat de la mar. Mantingué una certa relació amb L’Hospitalet per mitjà de l’Ateneu de Cultura Popular.

Quan es va crear el carrer

El carrer de Rafael Campalans és un dels que apareixen al projecte d’urbanització dels terrenys de Clemente Mas i els germans Romaní (al voltant de carrer de Mas, aprovat el 1902). Al plànol del projecte apareixien diversos noms de ciutats europees com ara Berlín, Brussel·les, París i Viena; París encara perviu al nomenclàtor hospitalenc i Berlín fou el primer nom associat al carrer de Rafael Campalans.

Al projectes de 1905 apareix la prolongació cap al nord del carrer de Rafael Campalans. Des d’aleshores manté el mateix traçat.

El 1923 s’hi construí la Casa Boleda atribuïda a Ramon Puig i Gairalt, que fa cantonada entre la ronda de la Torrassa i el carrer de Rafael Campalans. La façana té tres cares i fa la sensació de ser molt ampla. Tot l’edifici té un joc de volums i d’alçades, d’estil noucentista. Fou restaurada l’any 1990 i protegida en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic.

El 9 de setembre de 1987, es van col·locar les tres plaques que actualment hi ha al carrer en homenatge a Rafael Campalans, amb motiu del 54è aniversari de la seva mort.

Els canvis de nom

• 1902. Calle Berlín.

• 1908. Calle Campalans. Feia referència a Juan Campalans, propietari de terrenys a la Torrassa, domiciliat a Barcelona, i propietari de la rellotgeria joieria La Corona, al carrer de l’Hospital, 99, a Barcelona. El 1904 es creà l’Associació de Propietaris de la Torrassa i Juan Campalans en fou president. Intervingué en diversos litigis entre propietaris i, també, per aconseguir la font de la plaça Espanyola, inaugurada el 1905.

Un grup de veïns i propietaris de l’aleshores calle de Romanins (vegeu carrer del Doctor Martí i Julià) proposaren a l’Ajuntament substituir el nom de Romanins per Campalans. El juny del 1908, a proposta de Juan Mora i Cerdá i altres propietaris de la zona, l’Ajuntament acordà substituir el nom de la calle de Berlín per calle de Campalans.

• 1931. Carrer de Salvador Seguí. Topònim que fa referència al Sindicalista, secretari general de la Confederació Nacional del Treball. Conegut com ‘el Noi del Sucre’.

• 1939. Calle de Onésimo Redondo. Topònim que fa referència al polític Onésimo Redondo Ortega que fundà a Valladolid las Juntas Castellanas de Actuación Hispana (1931) que es fusionà amb las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i juntament amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera i els Tradicionalistes (T) donaren lloc al partit únic del franquisme, FET y de las JONS. Durant el franquisme es rebatejà el nom del seu poble com Quintanilla de Onésimo. Actualment encara té aquesta denominació.

• El 1939 l’Ajuntament franquista n’exclogué tots els noms que atentan al Régimen Nacional Sindicalista y al Glorioso Movimiento; per això, el consistori acordà eliminar el nom Salvador Seguí i substituir-lo per Onésimo Redondo.

• 1979. Carrer Rafael Campalans. L’abril de 1979 amb la recuperació de la democràcia municipal, el consistori procedí a substituir del nomenclàtor de carrers els noms més significatius del franquisme. Així el 12 de setembre de 1979 s’acordà posar el nom de Rafael Campalans a aquest carrer. No es restituí el nom anterior Salvador Seguí (que posteriorment s’utilitzà per anomenar un altre vial d’aquest mateix districte) ni tampoc el nom de Juan Campalans. El nom escollit fou Rafael Campalans, que ja havia estat proposat pel regidor republicà Ramon Frontera a la sessió del Ple de 10 d’octubre de 1933, on demanava denominar un carrer de la ciutat amb el nom d’aquest polític.