La investigació sobre la Torre del Cap del Riu que ha dut a terme en els últims mesos l’historiador local, Alfredo Chamorro Esteban, confirma que aquesta torre de guaita del segle XVI va ser una edificació defensiva per evitar que els vaixells pirates provinents del Nord d’Àfrica atraquessin a Barcelona.
Mitjançant una beca del Museu de L’Hospitalet, aquest professor de la UB ha pogut constatar que, en efecte, la Torre del Cap del Riu Llobregat és va construir per ordre del Consell de Cent de Barcelona en la llavors platja de L’Hospitalet, cosa que també constata que la ciutat va tenir sortida al mar, i amb un objectiu molt clar: frenar l’acció dels pirates del Nord d’Àfrica que venien a Catalunya.
Chamorro Esteban ha consultat documentació del Registre de Deliberacions del Consell de Cent, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’Arxiu General de Simancas i conclou que “l’autoritat municipal de Barcelona del segle XVI va manar construir la torre per evitar l’entrada de pirates, que no poguessin fer aiguades als pous de Barcelona i continuar després amb l seves accions a la costa catalana”.
I en tant que edifici defensiu, d’entre moltes anècdotes, en destaca un episodi curiós de la Guerra dels Segadors.
La que havia de ser esposa de Felip IV, l’arxiduquessa Mariana d’Àustria, venia en vaixell camí de la Cort a Madrid per casar-s’hi i, tot i que portava un salconduit per poder navegar pel litoral de Barcelona, “com que l’aïllament de la Torre del Cap feia que no arribessin notícies, el capità Josep Quintana va ordenar disparar l’artilleria contra l’estol reial i va desfermar una crisi diplomàtica”.
Reparada i reconstruïda unes quantes vegades, com l’any 1617, el conegut com a Any del Diluvi, a començaments del segle XVIII, l’any 1837, desapareixerà. Anys més tard, segons consta en un document de 1837, l’Exèrcit demanarà al Consell de Cent permís per construir-hi a la planta de la Torre del Cap del Riu el Far de L’Hospitalet, on hi va haver comerços que abastien les dotacions militars.
A partir d’aquí, tenint en compte l’opacitat i el secretisme propi de l’Exèrcit, la informació és minsa.
No obstant això, Alfredo Chamorro Esteban ha explicat que aquesta botiga havia de pagar un lloguer que es renovava cada tres anys. Segons l’historiador, també cal tenir en compte que “com que era una torre absolutament aïllada era un lloc molt propici per al contraban i el fet que hi hagués una activitat comercial regulada també permetia a les autoritats tenir més control”.
Una vegada ha lliurat al Museu la seva investigació, l’Alfredo Chamorro Esteban voldria fer una publicació divulgativa per explicar, sobretot a la canalla, que a L’Hospitalet hi havia mar i activitat pesquera, i també incloure la Torre del Cap del Riu en el registre de torres de guaita de Catalunya.
