L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català de la Salut participen en el producte europeu Translink per tal d’esbrinar perquè es rebutgen les vàlvules cardíaques biològiques i perquè tenen una vida limitada a uns deu anys. Es tracta d’una de les intervencions quirúrgiques cardíaques més freqüents entre la població.

Els pacients que presenten malalties cardiovasculars o alteracions de les vàlvules cardíaques en la majoria de casos han de passar per una intervenció que suposa el recanvi. És a dir, canviar una de les seves vàlvules per unes altres, que poden ser mecàniques o biològiques.

Les vàlvules biològiques, d’origen boví o porcí, presenten moltes avantatges davant de les mecàniques, com ara que el pacient no necessita medicació amb anticoagulants. El doctor Rafael Máñez, cap del Servei de Cures Intensives de l’Hospital Universitari de Belvitge i director de les investigacions de l’ICS (amb els Hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron) i de l’IDIBELL, ha explicat que “l’objectiu del projecte és intentar entendre perquè aquestes vàlvules biològiques acaben fracassant i no es poden implantar en pacients joves”. De fet s’ha demostrat que en pacients menors de 65 anys la durada de les vàlvules és encarar menor.

La substitució d’aquestes pròtesis és la segona intervenció quirúrgica més freqüent en cirurgia cardíaca. Segons el doctor Máñez, “cada any 300.000 pacients es beneficien de les pròtesis valvulars cardíaques biològiques amb teixits d’origen animal”.

El projecte europeu Translink es desenvoluparà a través d’un consorci internacional format 7 països europeus. Tindrà una durada de quatre anys i un pressupost de 7,8 milions d’euros.