Un programa pioner impulsat per l’Hospital de Bellvitge i la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Delta ha reduït la mortalitat durant elprimer any després d’un infart finsa un terç en els homes i fins a la meitat en les dones. El model es basa en una supervisió coordinada entre els professionals hospitalaris i d’atenció primària, que comença abans de l’alta hospitalària i combina visites presencials, telefòniques i proves de seguiment durant 12 mesos.
El programa pioner a Catalunya està format per un equip multidisciplinari format per professionals de cardiologia, infermeria, medicina de família, física, i rehabilitació, dietètica entre d’altres i ja ha atès més de 1000 pacients. Es tracta d’una estratègia que s’aplica a totes les persones hospitalitzades a Bellvitge per un infart o una angina que resideixen al Prat de Llobregat, i al centre sud de L’Hospitalet. El programa està coordinat per la infermera de pràctica avançada de l’Hospital de Bellvitge.
La doctora Oona Meroño és cardiòloga i responsable del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de l’Hospital i primera autora de l’estudi. Explica que “la falta d’organització i coordinació entre els diferents elements de salut feia que, per exemple, el pacient que tenia un infart no rebés tots els elements necessaris per recuperar-se bé i no tornar a tenir un altre infart”. Aquest programa, afegeix, “el que fa és organitzar, coordinar i supervisar que el pacient rep totes les cures necessàries. Per exemple, abans del programa, un 25% dels pacients que havien tingut un infart ni tan se vol s’hi feia una analítica un any després per veure que, per exemple, els factors de risc com el colesterol o la diabetes estiguessin ben controlades, o tampoc se’ls derivava a un programa de rehabilitació”.
Actualment, s’ha aconseguit “disminuir la mortalitat a l’any en un 27,5% en homes i en un 47,6% en dones. Aquesta major reducció de mortalitat en dones es deu a que partia d’una mortalitat més alta i que el programa equilibra d’alguna manera la bretxa de gènere que existeix en salut cardiovascular”.
Quin és l’itinerari que seguiex el pacient?
Des del moment en què s’identifica la persona candidata a participar-hi, es demana una valoració als equips de Rehabilitació i, en el cas de les persones fumadores, també de Medicina Preventiva, amb l’objectiu d’iniciar el tractament de manera precoç durant l’estada hospitalària. Quan s’apropa el moment de l’alta mèdica, la infermera de pràctica avançada acudeix a presentar-li el programa i li proporciona el telèfon de contacte per a dubtes i la programació de les properes cites a l’hospital. Paral·lelament, contacta amb l’equip l’atenció primària del pacient per coordinar l’activitat de seguiment.
Durant els dotze mesos següents, la infermera referent del programa fa diverses visites telefòniques per valorar l’adherència terapèutica i els possibles efectes secundaris de la medicació, monitorar les xifres de colesterol, i controlar altres factors de risc cardiovasculars. En aquest seguiment col·laboren professionals de cardiologia, infermeria, medicina familiar, rehabilitació, dietètica i nutrició, fisioteràpia, psicologia i teràpia ocupacional.