El divendres 28 de març, el Centre Cultural Tecla Sala va acollir la presentació del llibre Tener hijos deseados. La Planificación Familiar en L’Hospitalet (1979-1998). Com a part del compromís anual de l’Associació Foment de la Informació Crítica d’editar cada any un llibre sobre temes relacionats amb la ciutat, l’obra repassa la història de la implantació i evolució del servei de planificació familiar, un projecte que va néixer de la lluita feminista i la implicació de l’Ajuntament de L’Hospitalet, i sobretot de dones com Pilar Ferràn i Mercé Olivares, just després de la dictadura franquista.
Tant elles dues, com l’autora del llibre, Ana María Rodríguez hi van participar en la presentació. Una presentació en la qual, l’autora va explicar que el llibre es va poder crear gràcies al seu fons personal, ja que ella va ser consultora del servei de planificació personal, i a la recerca sobre el treball comunitari i l’associacionisme.
El suport del consistori municipal
“En el llibre recollim la visió de feministes de la ciutat, d’aquests anys en què es posa en marxa el Centre de Planificació Familiar, i de feministes més joves que ja s’han socialitzat com a adolescents en un estat democràtic i no van tenir o no van viure la conquista de la majoria d’edat que el franquisme ens va negar a totes les dones, que vam passar la pubertat abans de l’any 79”, ha mencionat Ana María Rodríguez.
Al principi, aquests centres tenien recursos molt limitats, sense programes complementaris, personal suficient ni infraestructures adequades. De fet, Pilar Ferràn, ex tinenta d’alcaldia de Sanitat i Serveis ha remarcat que van trobar “dificultats de tipus legal, laborals per la figura de les consultores i per últim, l’econòmic”. La ex regidora també va recordar com des del consistori volien que tothom formés part de la política municipal, i per això, veien obligatori sentir les necessitats de la ciutadania.
Dificultats legals i econòmiques
Malgrat els obstacles, el foment de l’associacionisme i la col·laboració amb entitats locals de dones van permetre detectar necessitats i desenvolupar solucions que van transformar la ciutat. Mercé Olivares, ex tinenta d’alcaldia de Sanitat que va ser membre del comitè del Partit Comunista en la clandestinitat, va remarcar la importància de les vocalies. “Eren els llocs on les dones es podien expressar lliurament d’allò que les preocupava, principalment quedar-se embarassades”.
L’Hospitalet, pionera gràcies a l’associacionisme femení
El primer centre de planificació familiar de Catalunya i Espanya es va obrir a Santa Eulàlia, a L’Hospitalet. Inicialment, comptava només amb una vocalia de dones, una metgessa i una infermera, que treballaven més per convicció que per un sou, ja que moltes d’elles ni tan sols cobraven. Posteriorment, es va obrir un segon centre a Isabel la Catòlica, on es van crear els primers grups de joves per a la promoció de la salut sexual.
Allà, noies com l’Adela Rapun, qui sempre havia estat vinculada a l’esplai va rebre les seves primeres xerrades en el seu àmbit d’actuació: “van ser molts mesos els que anàvem setmanalment a Isabel La Catòlica, una tarda per setmana”. Ha afegit que recorda que “l’Ana ens explicava salut sexual i reproductiva, les meves primeres pastilles anticonceptives me les va donar ella”.
A la presentació també hi va intervenir amb un vídeo, Angélica Arranz, la primera infermera del centre, i que ha engegat diversos projectes a la ciutat, com ara “La casa dels arbres”. Rosa Ros, metgessa del primer centre, va destacar la importància de l’escolta activa a les dones i el treball multidisciplinari per promoure la salut i l’educació sexual.
El llibre recull, a més, l’evolució de la planificació familiar, des dels seus inicis municipals fins a la seva integració en el sistema sanitari estatal. Diversos testimonis imprescindibles sobre la història d’un servei que ha estat clau per al desenvolupament de la ciutat.
El llibre és gratuït per als socis i està a la venda per a la resta d’interessats.