Un estudi de l’IDIBELL podria facilitar un mètode de diagnòstic no invasiu, amb una auto mostra vaginal o una mostra d’orina, per detectar de forma prematura i amb un alt índex de fiabilitat, el càncer d’endometri, el segon ginecològic més freqüent, només per darrera del càncer de mama.

A partir de la tecnologia que ja es venia emprant en la detecció del càncer de cèrvix, de coll d’úter, l’equip de la metgessa epidemiòloga Laura Costas Caudet es va plantejar que també es podria analitzar la seqüència i les possibles mutacions de 47 gens per detectar igualment el càncer d’endometri.

“I si trobem una mutació, llavors diem que el test es positiu i que hi ha un càncer d’endometri”, ha explicat Costas Caudet.

També es van plantejar la hipòtesi que amb les mostres d’orina es podria fer un diagnòstic més fiable “perquè captem l’ADN que hi ha a la sang i que es filtra pels ronyons i es detecta a l’orina i creiem que per això funciona més bé que les mostres vaginals”.

En el 73% de les automostres vaginals i en el 100% de les d’orina de les 160 dones que han participat a l’estudi s’han detectat mutacions similars al tumor original “ i això vol dir que és una prova prou eficaç”.

Les mostres d’orina també permeten fixar si el pronòstic de les dones amb càncer d’endometri serà més o menys favorable. “Si per exemple trobem una mutació en un gen que es diu POLE aquestes dones aniran molt bé i si en trobem una en un gen que es diu TP53 l’evolució serà pitjor”, ha especificat l’epidemiòloga Laura Costas Caudet.

Aquest estudi de l’IDIBELL també evitaria proves invasives, com les biòpsies, a dones que, finalment, no pateixen aquest tipus de càncer. L’estudi ara s’haurà d’ampliar amb mostres d’altres centres d’investigació. El termini perquè sigui validat pel sistema sanitari pot superar els de 5 anys.