Els objectes reciclats de l’exposició ‘Quemando medias de lycra recordé por si acaso‘, del col·lectiu artístic establert a L’Hospitalet, Isla6, tendeixen la seva segona mà a l’espectador perquè reflexioni sobre el món material. En una societat accelerada, el projecte pretén parar el temps perquè el públic pugui pensar sobre les coses que l’envolten.

Una de les artistes, l’Ivana González, explica que es van inspirar en “els animals remugants i en el fet que el seu procés de digestió és complex, no és veloç i revisiten una vegada i una altra les coses que estan digerint”. Per això, el que van intentar generar és “un espai semblant a un estómac… no sabem ben bé què és i cadascú el sentirà diferent”.

Per aconseguir-ho han utilitzat únicament objectes recuperats d’elles mateixes o dels seus familiars i amics. La comissaria de l’exposició, la Núria Gómez, destaca que “un dels valors d’aquesta exposició és precisament haver creat una obra de nova producció on, paradoxalment, res és nou“.

Tant la producció tèxtil com les estructures, creades per l’arquitecte Roger Serret Ricou qui apunta que “hi ha un procés de reapropiar-se d’un material, siguin restes d’altres estructures, d’altres exposicions, d’altres materials reciclats i donar-los una altra forma, tornar-los a entramar i anar sumant capes”.  

L’experiència sensorial convida l’espectador a ser actiu mitjançant una proposta de recorregut. Una de les autores, Carla DiGirolamo, comenta que “també volem que qui entri pugui fer la seva pròpia versió. Ens semblava molt important que el joc estigués present com va estar present a l’hora de fer les peces”.

En aquest sentit, una altra autora, la Julieta Giorgiutti, afegeix que com “és una peça llarga que va canviant al llarg de dues hores, cada vegada que algú visiti l’obra tindrà una mirada diferent que la vegada anterior que la va visitar. Cadascú es pot prendre el seu temps per poder jugar tranquil·lament i quedar-s’hi simplement habitant-la”.

Un projecte viu com també ho va ser el procés de creació de les artistes, sis en total que va durar un any: “Va ser molt variat perquè cadascuna travessava recerques distintes, més enllà que treballàvem amb els mateixos materials”, declara la Bela Altarrui, una dels membres del col·lectiu Isla 6.

Aquesta primera exposició com a col·lectiu es podrà veure al Centre d’Art Tecla Sala fins al 13 de setembre.