Un document desclassificat dels arxius dels Estats Units descobert per L’Hdigital relaciona l’alcalde franquista de L’H, Enrique Jonama Darnaculleta, amb l’entramat SOFINDUS d’empreses amb interessos nazis a Espanya entre 1936 i 1945.
El document s’inscriu en la denominada Operació Port Segur (Safehaven), un programa d’intel·ligència dels Estats Units, el Regne Unit i França per evitar que l’Alemanya nazi i els socis de l’Eix amaguessin actius per a la desestabilització d’Europa després de la guerra, en particular en països neutrals.
Qui era Enrique Jonama
Enrique Jonama va ser alcalde de L’Hospitalet en dos mandats: el primer entre el novembre del 1939 i el maig del 1944, i el segon entre l’octubre del 1945 i el febrer del 1952.
Dintre dels documents del programa Safehaven, hi ha un “Llistat de propietats alemanyes a Espanya”, del 1946, amb l’identificador dels Arxius Nacionals dels Estats Units 100239560, que inclou l’empresa SEI Sociedad de Exportación e Importación. L’empresa tenia seu a L’Hospitalet i tenia tres accionistes destacats, amb gairebé un 10% del capital social cadascun. Un era l’alcalde Enrique Jonama Darnaculleta, i les altres dues persones, Natalio Real Riva i Juan Barber Alandete. Aquest últim és la clau.
SOFINDUS
Juan Barber Alandete treballaba amb l’alemany Berkhardt Anger, inclòs pels aliats en el llistat de nazis protegits pel franquisme. Anger era el mànager general de l’empresa Transportes Marion, amb seu a Salamanca, una de les 350 empreses integrades en SOFINDUS (Sociedad Financiera e Industrial). Aquesta societat era l’entramat d’empreses alemanyes a Espanya que dirigia el general honorari de les SS Johannes Franz Bernhardt, l’home de Hitler aquí i peça clau en el contraban de wolframi durant la Segona Guerra Mundial.
Juan Barber n’era el director tècnic de Transportes Marion i també un dels propietaris, segons els documents dels serveis secrets nord-americans de l’època.
Els camions de Marion van nodrir de material la Legión Cóndor, l’ajuda de Hitler a Franco durant la Guerra Civil, amb una línia directe de transport entre l’Alemanya nazi i l’exèrcit sublevat.
Els viatges d’anada, però, també s’aprofitaven per enviar matèries primeres espanyoles per a la indústria de guerra nazi i, al mateix temps, els conductors realitzaven tasques d’espionatge sobre la xarxa viària francesa per als alemanys.
En la Segona Guerra Mundial, Transportes Marion va continuar portant mercaderies per a la logística militar alemanya.
En un altre document, procedent de l’ambaixada americana a Madrid, del 17 de maig del 1945, just finalitzada la guerra mundial a Europa, s’explica que el ja en aquell moment exministre falangista Ramón Serrano Súñer era l’advocat de Transportes Marion i que li va demanar a Barber que triés algú per anar a Lisboa a recollir uns fons secrets de diners del Ministeri Portuguès de Finances, probablement capital alemany, i que els portés a l’exministre.
Vinculació?
Fins a on va arribar la relació entre l’alcalde Enrique Jonama i aquest directiu de l’empresa salmantina de transports? Més enllà dels seus noms junts als documents desclassificats nord-americans, no n’hi ha cap prova de que la societat amb seu a L’Hospitalet realitzés algun treball per a SOFINDUS.
No seria aquesta, però, la primera actuació dubtosa d’Enrique Jonama, home ben relacionat amb l’aleshores ministre d’Indústria franquista, Demetrio Carceller Segura, amb qui havia treballat a l’empresa de lubricants Sabadell y Henry i que el va afavorir per ser designat alcalde el 1940.
El 1944 a Jonama ja el van fer fora de l’alcaldia, sense que se sàpiguen ben bé les causes, però poc després va recuperar el càrrec. El 1952, però, fou destituït definitivament per unes picabaralles públiques amb el regidor Tomás Giménez (l’exalcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera) sobre uns terrenys. Altres fonts també parlen d’abús d’autoritat i d’activitats fraudulentes en l’abastiment de carn de la ciutat. Un bagatge que, d’altra banda, ha estat poc investigat pels historiadors.
Aquesta empresa suposadament dedicada a l’exportació i importació no figura en la matrícula industrial de L’H d’aquells anys, però sí surt al Boletín Oficial del Estado radicada de forma fefaent a la nostra ciutat.
És molt significatiu que SEI Sociedad de Exportación e Importación fos inclosa en el llistat d’empreses amb interessos alemanys a Espanya que, per ordre del Ministerio de Asuntos Exteriores de 8 d’abril del 1946 (publicada al BOE del 14 d’abril), no es podien vendre sense la seva autorització, complint així els principis de les potències aliades de bloqueig de bens estrangers instaurats a les reunions de Bretton Woods.
Aquest bloqueig, però, tindria unes repercussions limitades. En el cas de l’empresa hospitalenca es va aixecar quatre anys i mig després, per ordre del 30 de setembre del 1950 (BOE de l’11 d’octubre).