Un desnonament de ara fa un segle. Aquest és el document que destaca l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet aquest mes de maig. De ben segur és un dels documents que es poden vincular millor al que es viu actualment a la nostre societat, malgrat que moltes coses han canviat en aquests cent anys.
El document, una carta de denúncia davant del Tribunal Municipal, demana el desnonament del llogater d’un habitatge del passatge Puig per impagament de sis mensualitats del lloguer: 60 pessetes en total. El llogater es deia Joaquim Montroig, i vivia amb la seva esposa i tres filles. El propietari era un home de Barcelona, Albert Puig Doménech.
El passatge Puig, que prenia el nom d’aquest propietari dels terrenys, forma part avui del carrer Santiago Apostol, a la Torrassa, i encara subsisteixen les cases a les que fa referència el document de l’arxiu. El conjunt està format per una casa a peu de carrer i una segona al darrere a la que s’accedeix per un estret passatge en un costat, com es pot apreciar en una de les fotos superiors.
La propietària actual de la casa de davant, una dona gran però amb molt bona memòria, ens sorprèn observant casa seva. Quan li expliquem el motiu ens diu que del desnonament centenari no en sap res, però de seguida afegeix que tant la seva com la casa del darrere les van comprar els seus pares l’any 1945 –probablement al seu primer propietari, el del document, o els seus hereus. Segons ens continua explicant, en un primer moment hi havia tres conjunts de cases, però al final només ha sobreviscut el que estem comentant.
I què va ser de la família desnonada? El director de l’Arxiu Municipal, Màrius de Juan, confirma que al padró de la ciutat de 1914, el de l’any següent al de la carta, ja no apareixen a aquella adreça del passatge Puig, fet que ens permet conjecturar que, efectivament, els devien fer fora.
El director de l’arxiu puntualitza que malgrat els paral·lelismes que es poden fer amb aquest desnonament, hi ha també moltes diferències entre aquell moment i l’actual. Per exemple, l’any 1913 “no es vivia una situació de crisi greu”, més aviat en aquells primers anys del segle XX es succeïen petites crisis cícliques, però no de profundes com la que vivim actualment.
Sense anar més lluny, aquell 1913 a L’Hospitalet s’instal·là la fàbrica tèxtil Tecla Sala amb tots els llocs de feina que va generar. La gran diferència, potser, és que aleshores no existia la xarxa de protecció social que avui dia permet afrontar amb una mica més de perspectiva aquest tipus de problemes. El 1913, segons Màrius de Juan, “si et quedaves sense feina, sense cobrar un salari, no hi havia atur i anaves a parar directament a la pobresa”.
El document de l’arxiu d’aquest mes de maig forma part d’un conjunt de documents que van ser donats pel periodista dels mitjans de comunicació de L’Hospitalet Enric Gil, que els va comprar a Elda (Alacant) per internet.
