Els poetes Dani Orviz i Salva Soler, dos referents internacionals del Poetry Slam i la poesia escènica, presenten un format innovador que fusiona teatre, slam i boxa. La proposta recrea un combat en cinc assalts on tots dos boxadors es disputen el títol amb versos, ritme i una gran dosi d’energia. La decisió final, però, no depèn d’un jurat, sinó del mateix públic, que vota en directe i escull qui s’endú el “Cinturó dels Versos Pesats”.
Això serà el dissabte 31 de gener, a l’Auditori Barradas a partir de les 19 hores, i ja es poden comprar les entrades al web del teatre o fent clic aquí.
Amb una poesia fresca, dinàmica i emocional, l’espectacle transita per temàtiques diverses com l’amor, l’humor, la crítica social, l’espiritualitat i tot allò que forma part de l’experiència humana. Segons explica Dani Orviz, l’origen del format neix del mateix esperit del Poetry Slam: “L’Slam és sempre un enfrontament entre poetes i nosaltres, el Salva i jo, que ja portaven una experiència gran i ample en tot això, se’ns va acudir donar-li un format més teatral, un format que fos com un combat de boxe, per afegir més emoció encara i més intensitat a tot el conjunt”.
Salva Soler afefeix també la importància d’obrir la poesia a nous públics: “A vegades hi ha formats poètics que es queden només amb un públic poètic, i hi havia també una proposta que, al ser teatral, pogués importar públic que mai s’interessaria per la poesia. Penso que és aquesta forma de poder sortir del ninxol del circuit poètic”.
L’espectacle compta amb la figura imprescindible d’Hector Huve com a àrbitre i speaker, encarregat de dinamitzar la vetllada i esborrar la barrera entre artistes i públic. “El meu paper és agafar el que està passant a l’escenari i al públic que també participa i fusionar-ho. Trencar aquesta paret, i que el que hi ha a l’escenari arribi a les persones de la forma més intensa. Els animo a que cridin, a que estiguin presents i participant tota l’estona”, explica.
Tot i la naturalitat i la tensió escènica, darrere hi ha hores de preparació i precisió teatral. “S’ha de creure que això és un combat de boxe de veritat, i nosaltres també estem vivint aquest toma i daca de poesia. I això comporta assajar molt i tenir bé preparades totes les coses, els moviments i tot… a l’actuació cap cosa és espontània, tot està meditat i mesurat perquè funcioni”, detalla Orviz.
Tot plegat desemboca en una “falsa competició” que retorna el poder de decisió a l’espectador, com remarca Soler: “El més maco és recuperar que el públic tingui opinió, que participi de forma activa. A l’Slam, per exemple, hi ha 5 jurats, aquí són tota la gent del públic, que cada persona pugui emetre el seu vot, i recuperar aquest esperit de tornar la veu al poble del que pensa”.
