L’Hospitalet ha recordat enguany el centenari de la concessió del títol de ciutat. El 1925, l’aleshores rei Alfons XIII va concedir el títol, que no va canviar la vida quotidiana dels hospitalencs però que, en tot cas, oficialitzava una realitat: la primera onada immigratòria havia fet d’una modesta vil·la rural un nucli més important de població que aspirava a jugar en una lliga urbana superior.
Enguany, un segle després, la celebració ha estat una mena de reivindicació del sentiment de pertinença a la ciutat, més que no pas una ocasió per a la reflexió acadèmica sobre aquell període. El centenari s’ha deixat veure des de la presentació del logotip, fins a la presència del concepte en tots els actes ciutadans, com la cavalcada de reis, la Cursa nocturna, la Nit del comerç o la Nit de l’esport.
També hi ha hagut algun espai per a la divulgació històrica, amb exposicions pels barris, però possiblement han estat més visibles iniciatives com la de la recepta culinària que volia definir la ciutat acollidora que sempre ha estat L’Hospitalet, un plat per fer xefla, és a dir, per compartir.
L’ONCE també ha tret un cupó commemoratiu del centenari que es va sortejar el 10 de desembre. A la papereta, que es va vendre a tota Espanya, es podia veure la imatge de l’Acollidora, el lema de l’esdeveniment i el logo del centenari. Segons fonts de l’organització nacional, el número guanyador, el 38039, sèrie 019, no el va comprar ningú i, per tant, no es va repartir el premi…
També durant les Festes de Primavera de la ciutat, el cartell guanyador del concurs que s’organitza anualment a l’Escola d’art i disseny Serra i Abella va tenir en compte l’esdeveniment. El cartell guanyador gairebé convidava a escampar el centenari tot cridant…
Els actes inclouen aquest dilluns 15 de desembre la primera visita oficial del rei Felip VI a la ciutat, amb motiu d’aquest centenari. El monarca ha signat al llibre d’honor de l’Ajuntament i ha fet una visita a les instal·lacions de l’equipament La Florida 6.0. Encara restarà pendent un acte més, previst ja per al març de 2026, com és la inauguració d’una exposició retrospectiva sobre aquest segle de la ciutat.
Un any ple de referències, doncs, a aquest títol concedit en plena dictadura de Primo de Rivera i que, per a alguns, no mereixia cap esforç de memòria. Ha estat el cas de la plataforma ciutadana Res a celebrar, formada per partits i entitats, que de bon començament va mostrar el seu rebuig a una celebració que fos només festiva i que no contribuís a explicar la realitat d’un títol concedit durant el règim dictatorial i que, en la pràctica, no va significar pràcticament res en la vida quotidiana dels ciutadans.
