Aquest dissabte, ha tingut lloc la tercera jornada de record i reconeixement als deportats hospitalencs als camps de concentració nazis. Durant tot el matí, una desena de noves Stolpersteine s’han col·locat davant la casa on van viure els deportats, indicant el seu nom, la data de naixement i de mort, el camp on van ser enviats i si la persona va ser alliberada o executada.
Les Stolpersteine (‘pedres que fan ensopegar’) són llambordes en forma de cub, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat. Van ser ideades per l’artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) per a rendir homenatge a les víctimes de la discriminació i l’odi estès per Europa entre els anys 1939 i 1945.
Les noves llambordes que ja han estat col·locades a L’Hospitalet són les següents:
- José Ramis Grimalt (c. de les Arts i els Oficis, 13)
- Manuel Gutiérrez Souza (c. del Mestre Carbó amb c. d’Àngel Guimerà)
- Josep Roca Tardà (c. de Mas, 14)
- Félix Rubio García (c. de Rafael Campalans, 5)
- Severiano Rubio García (c. de Rafael Campalans, 5)
- Juan Turbany Sangles (c. d’Occident, 61)
- Francisco Muñoz López (c. de l’Orient, 50)
- Joaquin Nebot Estéban (c. de l’Orient, 50)
- Angel Callejón Martínez (c. de l’Orient, 50)
- Federico Callejón Martínez (c. de l’Orient, 50)
Els nets-nebots de Joan Turbany, la Teresa, el Lluís, la Mercè, la Isabel i el Jaume, han aprofitat per trobar-se i recordar com era la casa i el barri on van viure els seus avis i tiets. “És emocionant. La llàstima és que els que més haguessin sentit l’emoció eren els nostres pares i tiets, que són els que més ho van viure. Nosaltres perquè ho hem sentit a explicar, sobretot, els que som més grans. És una cosa que colpeix”, explicava la Isabel Blàsquez.
L’acte central ha reunit a familiars, veïns i autoritats a la plaça Espanyola per posar en valor la tasca de memòria democràtica i el llegat de les víctimes. Com és habitual, els alumnes de l’Institut Mercè Rodoreda també han participat, acompanyant els familiars i contribuint amb la lectura de les biografies dels deu homenatjats. Finalment, l’acte ha culminat amb la interpretació coreografiada de la simbòlica cançó Gallo rojo, gallo negro.
“Recordar és un acte de justícia social, i també un acte d’esperança. Poder recordar el nostre passat, retre homenatge a aquestes persones i commemorar-les, que l’escalf que intentem acostar a les famílies el rebin. Serveix també per acostar el futur amb una altra mirada, partint d’aquesta memòria històrica, que forma part de la nostra memòria col·lectiva, i, per tant, de la nostra identitat”, declarava Cristina Santón, tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Ciutat Transformadora.
Aquesta jornada s’emmarca en el conjunt d’activitats que l’Ajuntament, juntament amb el Memorial Democràtic de Catalunya i l’Amical de Mauthausen, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, està duent a terme en homenatge i reconeixement als hospitalencs deportats als camps de concentració nazis.
El projecte de les llambordes Stolpersteine, iniciat a Berlín l’any 1996, va arribar a L’Hospitalet a finals de l’any 2023 després d’una investigació històrica exhaustiva, i amb aquestes noves incorporacions, ja són trenta-una les llambordes col·locades a diferents punts de la ciutat. A la pàgina web del Geoportal de l’Ajuntament es pot consultar la ubicació de les Stolpersteine ja col·locades, així com les previstes.
