Enguany es commemoren 50 anys de la mort de Tecla Sala i Miralpeix, una de les grans empresàries del tèxtil a la Catalunya del segle XX. Un llibre recentment editat pel Centre d’Estudis de L’Hospitalet i una exposició al Museu Nacional d’Història de Catalunya serveixen, ara, per revisitar la figura de Tecla Sala i la de la història de la fàbrica que porta el seu nom a L’Hospitalet.
La Generalitat commemora, enguany, els 50 anys de la mort de Tecla Sala i Miralpeix amb l’objectiu de recuperar i divulgar el seu paper al capdavant de l’empresa. El Museu d’Història de Catalunya dedica un petit espai que ens apropa a la persona que va estar al capdavant d’un petit imperi de la indústria tèxtil i que s’ha considerat com una de les dones emprenedores del la Catalunya del segle XX.
Segons explica la conservadora del Museu d’Història de Catalunya, Raquel Castellà i Perarnau, explica que “a la fi del segle XIX, principi del segle XX, Tecla Sala va ser una dona que va tenir la capacitat d’assumir riscos i posar-se al capdavant d’una empresa tèxtil, la Blava de Roda de Ter, que va créixer i va donar el salt quan es va traslladar a L’Hospitalet on va fundar una gran empresa tèxtil”.
Tecla Sala va heretar la indústria familiar amb 22 anys. Es va casar amb el seu cosí germà, el també empresari, Joan Riera, però es va quedar viuda al 1923. És llavors quan es converteix en la directora de l’empresa de filats i teixits de cotó fins al 1973. A la fàbrica de L’Hospitalet, però, no se la va veure gairebé mai, segons s’explica al llibre “Filant Cultura” editat pel Centre d’Estudis de L’Hospitalet, que desmitifica la imatge de Tecla Sala com una empresària activa. L’historiador i membre del CELH, Manuel Domínguez, explica que “Tecla Sala era propietària de l’empresa, però que sapiguem no intervenia en absolut en la gestió de l’empresa”. La també historiadora i membre de l’entitat, Natàlia Piernas, diu que “ningú no la va veure mai i no hi cap document que digui que va estar a la fàbrica, més enllà de quan va venir a L’Hospitalet per rebre la medalla honorífica”.
La imatge que s’evoca de Tecla Sala és la d’un empresària preocupada en millorar les condicions de vida i formació dels seus treballadors. A la pràctica, però, estaven en la mitjana del sector. A la fàbrica de L’Hospitalet hi havia un dispensari, un economat i una sala d’alletament, ja que la majoria de treballadors eren dones.
Tecla Sala era un exemple típic de dona burgesa de les primeres dècades del segle XX, profundament religiosa i compromesa amb el catolicisme social del moment. Va fer diverses donacions abans i després de la guerra, una d’elles va ser per crear l’escola Tecla Sala. A mode d’homenatge, el museu de L’Hospitalet ha exposat aquest any durant la “Nit dels Museus” el retrat de Tecla Sala, obra del pintor Antoni Vila Arrufat.
