Fins al 9 de juliol es pot visitar al Museu de L’Hospitalet l’exposició “Els deportats hospitalencs als camps nazis”. Una mostra que convida a conèixer la trajectòria dels hospitalencs deportats cas a cas. Es posarà una llamborda “Stolpersteine” al lloc on vivien.
Eduardo, Manuel, Joan o Félix són alguns dels seixanta-sis hospitalencs que van ser deportats a camps d’extermini nazis i que es recullen a l’exposició. És el resultat d’una àmplia investigació que va començar al 2005 i on s’ha seguit la pista d’aquests hospitalencs que van viure un exili i, després, l’horror dels camps alemanys.
“Tots es van anar a l’exili, tots van passar per camps de refugiats a França, i després, d’una manera o un altra van acabar en un camp de concentració. La majoria a Mathausen o Gusen”, explica la comissària de l’exposició i també investigadora Tania González. “Dels 66 hospitalencs, només 22 van sobreviure als camps d’extermini” detalla González.
Un dels que va sortir viu del camp d’extermini va ser el Manuel Alfonso Ortells, i també ha estat el darrer hospitalenc que va estar a Mathausen en morir, el 2017, amb més de noranta anys. Tres dels seus fills han vingut desde Burdeos, França, per l’exposició amb la placa que va portar el seu pare a Mathausen.
Un dels moments més emotius de l’acte és quan familiars de Emilio Zafón, van deixar el rellotge d’aquest hospitalenc deportat, a l’exposició. És l’única pertinença que els hi queda i que van recuperar fa un parell d’anys després d’investigar a on havia anat a parar el seu familiar i que van explicar en el llibre “El rellotge de Neuengamme”.
A l’exposició han assistit familiars d’aquests deportats hospitalencs. Molt emocionats per aquest reconeixement. És el cas del fill de Manuel Fernández, es va assabentar que el seu pare va morir en un camp de concentració per la trucada del periodista Enric Gil que va participar a l’investigació i que ja va publicar un llibre fa uns anys amb l’historiador Pep Ribas.
Més enllà de l’exposició, aquests 66 hospitalencs no quedaran a l’oblit. Es posaran llambordes Stolpersteine davant dels domicilis on vivien els deportats. Properament s’instal·laran onze a L’Hospitalet, el del Manuel Fernández la veurà molta gent, anirà en plena Plaça Europa. També es dona la casualitat que en un mateix edifici, s’han localitzat quatre persones de L’Hospitalet que van ser deportades, al carrer Orient 50, i per tant es col.locaran 4 “Stolpersteine”. Quan totes les llambordes daurades estiguin als carrers, L’Hospitalet serà la segona ciutat amb més “Stolpersteine” de Catalunya.
