El rellotge biològic de cada persona ens indica quan ens ve més de gust dormir, menjar o fer exercici. Aquest rellotge està relacionat amb el cronotip, una característica biològica individual, influïda per factors genètics i fisiològics. Per aquest motiu, hi ha persones que són més actives als matins, mentre que d’altres ho són a la tarda o al vespre.
En aquest context, una revisió científica amb la participació de professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i el CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) de l’Instituto de Salud Carlos III ha constatat que ser més de matí o més de vespre pot influir en la salut i la força muscular.
L’anàlisi, publicada recentment a la revista Nutrients, analitza l’evidència científica existent sobre la relació entre el rellotge biològic, els hàbits de vida (l’alimentació, l’activitat física i el descans) i el manteniment de la massa i la qualitat muscular, especialment en contextos d’obesitat i envelliment.
El cronotip i els horaris establerts per la societat
Les persones amb cronotip vespertí tendeixen a sopar més tard, presenten una menor regularitat de la son i fan menys activitat física estructurada. Aquesta desalineació entre el rellotge biològic intern i els horaris socials pot afavorir patrons de vida menys saludables i tenir un impacte negatiu sobre la qualitat muscular i el metabolisme.
Els investigadors remarquen que el cronotip no és una qüestió de voluntat ni d’hàbits adquirits, sinó una característica biològica pròpia de cada persona, determinada en gran part per la genètica i la fisiologia.
En aquest sentit, el múscul és l’òrgan essencial per a la salut en el metabolisme i en la prevenció de la fragilitat associada a l’edat. Els expertes alerten del risc de l’anomenada obesitat sarcopènica, una situació caracteritzada per l’excés de greix corporal combinat amb una pèrdua de massa i funció muscular, que pot comprometre seriosament la qualitat de vida a llarg termini.
Atenció especialitzada segons el cronotip
La revisió defensa la necessitat d’adaptar les recomanacions de salut a les característiques individuals de cada persona, tenint en compte el moment del dia en què es fan els àpats (crononutrició), l’horari de l’activitat física i la durada i regularitat del son. D’aquesta manera es pot enfortir el múscul i prevenir l’obesitat sarcopènica.
“Tenir en compte el cronotip pot ajudar a fer les recomanacions de salut més realistes i sostenibles en el temps, especialment en programes de pèrdua de pes, prevenció de la pèrdua muscular i promoció de l’envelliment saludable”, assenyala la doctora Núria Vilarrasa, cap de secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Bellvitge. No obstant això, “l’objectiu principal és evitar el sedentarisme, i conèixer millor les característiques individuals per dissenyar intervencions més precises i eficaces”, ha afegit Pablo M. Garcia-Rovés, líder del treball i professor de la Universitat de Barcelona.
