Un treball de recerca realitzat per diferents professionals facultatius de la Universitat de Barcelona i sanitaris de l’Hospital de Bellvitge conclou que l’anàlisi de l’estat de salut poblacional ha d’incorporar paràmetres socioeconòmics que donin un abordatge més enllà del sanitari.
Aquest estudi, en el qual ha participat la Dra. Ana Redondo, de la Unitat de Gestió de Dades i Avaluació del HUB, confirma la relació entre les desigualtats socioeconòmiques i els nivells de bon estat de salut que existeixen en diferents districtes de la ciutat de Barcelona i consolida una línia de recerca.
Segons el treball, publicat per un grup d’investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, en el cas de la pandèmia per la Covid, hi ha relació entre els ingressos mitjans més baixos i el risc de confinament, fins al punt que la probabilitat a Ciutat Vella, el districte més desafavorit, era sis cops superior al de Sarrià-Sant Gervasi, el més afavorit econòmicament.
Les relacions entre el tancament de les aules escolars i el nivell socioeconòmic durant la pandèmia; els efectes de la covid-19 en la diabetis tipus 2 i les interaccions entre arteriosclerosi, malalties cardiovasculars i l’esmentada pandèmia han centrat aquest estudis on ha també participat la Dra. Redondo.
Ana Redondo és metge epidemiòloga i va realitzar la seva residència a l’Hospital del Mar amb la Dra. Maria Grau, professora Serra-Húnter de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i coordinadora del recent estudi que ha determinat que el risc de tancament de les escoles públiques de Barcelona durant la pandèmia va ser més gran als districtes amb un nivell de renda més baix.
Per a la Dra. Redondo “la salut ha de ser present a totes les polítiques pel fet que l’abordatge dels factors que influeixen en la salut (els determinants de la salut) no és exclusiu del sector sanitari sinó que impliquen diferents polítiques i sectors sense els quals la intervenció sobre els determinants seria incompleta”.
“En aquests moments tenim pendent publicar un altre estudi relacionat amb els efectes que va tenir la pandèmia en l’assistència a urgències i una de les primeres conclusions és que la covid va provocar una reducció dràstica en el nombre de visites a urgències en tots els grups d’edat, sent especialment marcada en el grup de més edat”, explica la Dra. Redondo.
A l’estudi centrat en tot el que s’ha publicat sobre els nexes entre l’arteriosclerosi, malalties cardiovasculars i covid-19, una de les conclusions principals ha estat que la millor comprensió d’aquestes connexions pot permetre identificar de manera proactiva els factors de risc i, com a resultat, desenvolupar estratègies per millorar el pronòstic d’aquests pacients.