La religió ha estat sempre una font privilegiada en els nomenclàtors de les ciutats espanyoles, i L’Hospitalet no ha estat una excepció. La religiositat de la població i determinats règims polítics com el franquisme han afavorit l’adopció d’un bon nombre de denominacions relacionades amb la religió catòlica per als nostres carrers i espais.

La majoria són noms relacionats amb persones, en especial sants i santes, però també mares de Déu i membres de la jerarquia catòlica, des d’un papa fins a diversos mossens.

Sants i santes

Dels vials de la ciutat, 22 tenen noms de persones santificades per l’Església catòlica. La majoria porten la paraula ‘sant’ o ‘santa’ davant del nom propi, però no tots: com veurem n’hi ha d’altres persones santificades en el nostre nomenclàtor però que no hi figuren com a tals.

En això de la santedat també hi trobem la bretxa de gènere que té tot el nomenclàtor de la ciutat en general: només quatre dels 22 noms pertanyen a santes (Anna, Bàrbara, Eulàlia i Rosa). Els sants són Antoni, Carles Cristòfol, Eugeni, Francesc Xavier, Joan, Isidre, Jordi, Josep, Pere, Rafael, Ramon, Roc, Santiago (Apostol) i el papa Pius X.

Es dona la curiositat que alguns d’ells donen nom a més d’un espai, que només es distingeix per ser plaça o carrer. És el cas de Sant Joan (Baptista en els dos casos), amb un carrer i una plaça al Centre, i de Sant Jordi, amb un carrer a Sanfeliu i una plaça a Sant Josep.

Mares de Déu

Les mares de Déu també denominen 9 espais de la ciutat (una avinguda, set carrers i una plaça). Parlem de les mares de Déu de Bellvitge, de la Llum, de la Mercè, de Montserrat, de Núria, de Puigcerver, del Carme, del Pilar i dels Desemparats.

Sobta la presència d’una mare de Déu com la de Puigcerver, a la Florida. Aquesta advocació fa referència a la imatge d’aquesta mare de Déu trobada al municipi de l’Alforja, a les serralades que separen el Baix Camp i el Priorat. El vial té l’origen a la promoció d’habitatges que va fer la companyia elèctrica Fecsa el 1955, que va incorporar els noms d’altres mares de Déu, com la del Carme o la de la Llum.

La tercera, la de Puigcerver, però, va ser una decisió ben casual: cap al 1960, un dels membres de l’equip tècnic municipal anava a donar d’alta al plànol de carrers els configurats pels nous blocs de la Fecsa. Va veure que una part del vial configurat no duia nom i, com que el seu pare era d’Alforja, va proposar que el carrer dugués el nom del santuari del seu poble. El topònim aparegué, posteriorment, al plànol de 1970.

A banda de les mares de Déu esmentades, encara caldria afegir el passatge de la Concepció, a Collblanc, que podria fer referència a la Immaculada Concepció, el dogma catòlic que estableix que Maria, la mare de Jesús de Natzaret, fou concebuda lliure del pecat original. Aquest origen del topònim no és segur, però recolza aquesta teoria el fet que en un dels edificis que fa cantonada amb el carrer de Goya es pot veure una representació de la Mare de Déu.

Papes, bisbes i mossens

Al nomenclàtor hospitalenc també figuren els papes Pius X, Pius XII i Joan XXIII. Hi ha curiositats com el fet que tant Pius X com Joan XXIII han estat nomenats sants per l’Església catòlica, però en el nostre nomenclàtor només al primer el precedeix aquest títol. El segon figura simplement com a papa, igual que Pius XII, que té una plaça a Santa Eulàlia, tot i que en aquest cas només ha arribat fins ara al reconeixement de venerable, un dels pasos previs a la santedat.

També un bisbe dona nom a uns jardins de Santa Eulàlia, el bisbe Joan Carrera, qui va ser rector de la parròquia de Sant Isidre, de Santa Eulàlia, i bisbe auxiliar de Barcelona. El 2003 va rebre la distinció ciutadana de L’Hospitalet i el 2013, cinc anys després de la seva mort, va donar nom a uns jardins situats entre la parròquia de Sant Isidre i els nous Jutjats de la ciutat.

Per últim, en aquest recorregut per les denominacions relacionades amb l’Església catòlica, trobem els cinc carrers dedicats a la memòria de cinc mossens, quatre que van exercir a la ciutat (Josep Homar, Jaume Busquets, Lluís Panyella i Santiago Oliveras) i un de forani (el pare Marchena).

Sobta la presència d’aquest darrer, el franciscà fray Antonio de Marchena (ss. XV-XVI), un dels astrònoms amb més prestigi de l’època, monjo del monestir de la Ràbida i qui va posar en contacte Cristòfol Colom amb Martín Alonso Pinzón per al primer viatge a Amèrica. El motiu de la seva presència als carrers del Centre des del 1960 és una incògnita.