Coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, coneixem com va ser el pas del franquisme a la democràcia amb Pilar Massana, treballadora social a Can Serra i activista a la ciutat. Conversem amb ella sobre la importància del moviment veïnal a l’època de la transició. Una realitat que va quedar plasmada en el butlletí que editava l’Associació de Veïns de Can Serra en aquell moment.

La mort de Franco, el desig d’una nova etapa

“Estàvem esperant que s’acabés, era com un somni màgic, perquè semblava que si es moria començava una nova etapa”, recorda la Pilar. Però això no va ser ben bé així. “Les forces que controlaven el país, continuaven controlant-lo”, afegeix.

El Moviment veïnal, motor del canvi

Va ser entorn del 1970 quan es van començar a legalitzar les associacions de veïns. Fins llavors estaven prohibides. “Es van anar trobant les escletxes legals per constituir primer, les associacions de caps de família, i després, les de veïns”, explica la Pilar.

Ella col·labora amb l’Associació de Veïns de Can Serra com a treballadora social del barri. El moviment veïnal d’aquell moment lluitava per les reivindicacions urbanístiques i de serveis, però també “incorporava el desig polític de tenir democràcia i la reivindicació de llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia era plenament assumida per les associacions”, apunta.

Camí cap a unes eleccions democràtiques 40 anys després

Les associacions de veïns van ser espais de democràcia i moltes persones van exercir el vot per primera vegada en aquests espais. La Pilar recorda les primeres eleccions a la Junta de l’Associació de Veïns de Can Serra, on ja se’ls va voler donar un caràcter democràtic i obert. “Es va fer una festa pública amb paperetes i urna. Era una forma de començar a practicar”.

No al servei militar

Pilar també recorda una altra efemèride que enguany compleix 50 anys. La mort de Franco coincideix amb l’inici del moviment d’objectors de consciència al servei militar obligatori. De fet, el primer grup d’Espanya es va constituir al barri de Can Serra, a la Casa de la Reconciliació. “La mort de Franco va suposar un creixement d’aquest moviment de nois que s’oposen a aprendre a matar, que volia dir, anar a fer el servei militar”, explica.