El Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia ha centrat el desdejuni que dimarts, 27 de novembre, ha organitzat el Fòrum Empresarial del Llobregat a l’Hotel Porta Fira. El director del Consorci per a la Reforma de la Granvia, Raúl Alvarín, ha avançat els primers treballs que es duran a terme perquè el projecte sigui una realitat.

Alvarín, ha explicat que “el soterrament de la Granvia, en principi, esta previst que comenci el primer o el segon trimestres de 2026. La idea és que el projecte de les obres de soterrament es perllonguin durant tres anys. En tres anys començarem a fer la urbanització de la superfície, que durarà dos anys i mig. Per tant en l’horitzó de finals 2030 les obres haurien d’estar acabades”.

El director del Consorci per a la Reforma de la Granvia, ha destacat que “el soterrament i urbanització de la Granvia no es només un projecte urbanístic sinó la creació d’un entorn propici per al desenvolupament econòmic i científic, un pol sanitari únic a Europa”.

Segons Alvarín, “el Biopol es va declarar com a projecte d’interès nacional per part del govern de la Generalitat el dia 13 de desembre del 2022. És un projecte per convertir el que ara és un àrea metropolitana amb poc valor afegit en un espai de nova centralitat amb una activitat vinculada amb les ciències de la salut”.

S’han revisat i calculat les zones inundables

Alvarín també ha assenyalat que s’han revisat i calculat les zones inundables i les cotes baixes dels edificis del projecte perquè siguin segures. El director del Consorci de la Granvia, ha assegurat que “malauradament ara estan molt al ordre del dia les inundacions. Nosaltres hem calculat la inundabilitat del sector per un període de retorn de 600 anys. Estem planificant les cotes de les urbanitzacions i de les plantes baixes dels edificis que estaran sempre per sobre de la cota màxima de calat de 600 anys de retorn i que per tant seran segures”.

Respecte a Cal Trabal, Alvarin ha explicat que “serà un espai públic municipal protegit. I això vol dir que serà un àrea que tindrà un regim de protecció superior al d’una zona verda urbana precisament per garantir les condicions ambientals que han d’assegurar la presència de les especies migratòries protegides”.