Una investigació ha aconseguit concretar el moment en què el pintor avantguardista uruguaià Rafael Barradas i la seva família es van instal·lar a l’Hospitalet: va ser fa just 100 anys, el gener de 1926. Barradas va ser un dels introductors dels moviments artístics d’avantguarda a Espanya, després del seu pas breu però productiu per Itàlia, Suïssa i França.

La investigació, realitzada pel periodista dels Mitjans de comunicació de L’Hospitalet que firma aquest article, aprofundeix en els tres anys que el pintor, la seva germana Carmen, la seva mare Santos i la seva cunyada Antoñita van passar a l’antic carrer del Porvenir (avui, de Josep Maria de Sagarra), entre 1926 i 1928, i té com a objectiu la publicació d’un llibre sobre aquest temps.

Rafael Pérez Barradas va néixer el 4 de gener del 1890 a Montevideo (Uruguai). Era fill d’Antonio Pérez i Santos Giménez, emigrants espanyols de Valencia de las Torres (Badajoz) i de Sevilla, respectivament. Rafael era el segon de tres germans. La seva activitat en els seus anys de joventut a Montevideo transcorrerà, com després passarà a Europa, entre el món de l’art, del periodisme i les tertúlies i els cafès. A finals d’agost del 1913 viatja a Europa. Sabem que s’està uns tres o quatre mesos a Milà, on entrarà en contacte amb moviments d’avantguarda, en especial amb el futurisme, i on coneixerà el seu fundador i teòric, Filippo Tomaso Marinetti.

Cap a finals del 1913, probablement ja al desembre, es desplaça a París, i durant el trànsit va tenir ocasió de passar per Suïssa. A principis del 1914 arribarà a Espanya, procedent de París (potser via Milà) i s’instal·larà a Barcelona. Hi viuria entre la capital catalana, Saragossa, Madrid i L’Hospitalet fins al novembre del 1928, data en la que retorna al seu país, molt malalt. Morirà tres mesos més tard.

L’any 1925, clau

A les darreres dècades, les investigacions sobre la vida de Rafael Barradas i el seu paper en el desenvolupament dels moviments artístics d’avantguarda a Espanya han avançat notablement, però investigar l’any 1925, l’avantsala de la seva arribada a L’Hospitalet, ha presentat una notable dificultat per encaixar totes les peces que van suposar aquests convulsos mesos a la seva vida.

Aquest any, Rafael realitza un viatge per França; té un incident sentimental amb la primera actriu de la companyia, Catalina Bárcena, perd definitivament la seva feina al teatre Eslava, a Madrid, i es veu obligat a canviar de residència i tornar a Barcelona, ​​per, finalment, radicar-se a L’Hospitalet.

La clau per començar a ordenar aquest convuls any és encaixar el viatge pel sud de França. El 1989, la investigadora uruguaiana Raquel Pereda va escriure la més àmplia biografia de l’artista fins avui, però es va equivocar en ubicar el viatge, que situava entre el desembre del 1925 i el gener o el febrer del 1926. Ja llavors, altres investigadors suggerien que la datació no concordava bé amb altres fets. La investigació realitzada ara ha permès situar el viatge, sense cap mena de dubte, entre gener i març de 1925.

A partir d’aquí, també s’ha situat, entre mitjans de 1924 i setembre de 1925, el procés gradual de ruptura amb la companyia teatral de l’empresari Gregorio Martínez Sierra, en què treballava; l’incident amb l’actriu Catalina Bárcena, el maig del 1925; la marxa a Barcelona, ​​cap a principis d’octubre del 1925 i, finalment, l’arribada a L’H, el gener del 1926. S’ha pogut situar aquesta data gràcies a dues cartes de Rafael localitzades recentment, una del desembre del 1925, on situa casa seva encara a Barcelona, i una altra del gener, quan ja diu que viu a l’Hospitalet.

Trenta quatre mesos a L’H

Rafael Barradas i la seva família viurien els trenta quatre mesos següents, fins al novembre de 1928, a l’edifici que avui encara existeix del carrer Josep Maria de Sagarra, 17, i que ostenta una placa commemorativa. La seva figura ha estat reconeguda àmpliament com la d’un dels principals introductors dels moviments artístics europeus d’avantguarda de principis de segle a Espanya, i com un dels artistes més importants del segle XX a Amèrica del Sud. Entre altres coses, va participar àmpliament de la vida cultural barcelonina del moment, com veiem en les fotografies de diversos actes d’aquells anys en els quals va participar, però també va saber atreure l’Hospitalet alguns dels protagonistes de la intel·lectualitat catalana i espanyola ja que, gràcies al seu carisma, va instaurar una tertúlia anomenada Ateneíllo que va mantenir al seu pis i també a Barcelona.

Podeu consultar aquest reportatge també al Diari de L’Hospitalet, amb d’altres detalls.