Al cor d’un L’Hospitalet trepidant, en què els vehicles moltes vegades ofeguen el cant dels ocells, s’hi troba el carrer Xipreret. Situat al barri del Centre, les cases baixes, el paviment de llambordes i els edificis històrics fan d’aquest racó un recés de pau on sembla que el temps s’hagi aturat. L’ull de l’huracà.
Passejar per aquesta zona transporta al vianant a un indret atemporal on els infants juguen despreocupats a la pilota als corralons i els veïns treuen les cadires al carrer per petar la xerrada.
Lluïsa Carmona, representant del col·lectiu veïnal del carrer Xipreret explica que ser-hi resident no només implica tenir un domicili sinó formar part d’una comunitat cohesionada: “aquí se segueixen conservant formes de vida que no són les habituals avui dia i que recorden al passat d’un poble on es feia una vida veïnal molt intensa”.
La resistència d’aquests lligams s’observa, per exemple, durant la nit de Sant Joan, quan tots plegats celebren la festivitat al carrer amb un sopar.
Un referent arquitectònic de les arrels del nucli antic de L’Hospitalet
Si hom recórre la zona parant atenció a les construccions que l’envolten, descobrirà elements històrics que daten dels segles XVII i XVIII. De fet, el carrer Xipreret conté 27 béns protegits al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Entre els edificis catalogats i d’interès històric destaquen la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, l’Harmonia, Ca n’Oliver, Ca la Vida, la Casa dels Finestrals Gòtics, la Casa Espanya, Can Riera, Can Sumarro i les cases dels números 28-32, 41-45, 45-57 i 87-95.
L’antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica i la concentració i bona preservació d’edificis emblemàtics fan del carrer Xipreret un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l’Hospitalet.
Quan la història va escriure’s a L’Hospitalet
El carrer, però, també podria haver estat un punt clau per a la història de Catalunya i del conjunt de l’Estat. Remuntem-nos a 1713, durant la Guerra de Successió que va enfrontar l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V pel tron de la Monarquia espanyola. El 22 de juny, el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del pretendent Habsburg a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit del Borbó es van reunir a L’Hospitalet per signar el Conveni de L’Hospitalet.
El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht, l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de representar la possessió de Tarragona per a les forces borbòniques, també va implicar que Catalunya es va quedar sense el seu darrer aliat.
Existeix la llegenda d’aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, però no n’hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L’Hospitalet, o a la guarnició que s’havia acomodat al hostal de Collblanc.
En qualsevol cas, el carrer és un testimoni viu del passat i un recordatori de que encara es poden mantenir viva l’essència de racons històrics de la nostra ciutat.
