El carrer Pareto és un dels dedicats a la burgesia de fora de la ciutat que va fer de L’Hospitalet una ciutat industrial durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Avui és un carrer eminentment comercial de Santa Eulàlia, i no queda cap rastre de l’antiga fàbrica que va edificar la família Pareto i que li dona el nom actual al carrer.
El topònim fa referència a Antonio Pareto i Maristany, propietari de la fàbrica de midó creada el 1856, coneguda com a Can Pareto, una de les primeres fàbriques de L’Hospitalet. Antonio Pareto creà noves indústries a Santa Eulàlia que van funcionar fins al segle XX. Va morir l’any 1921 a mans d’un pistoler del Sindicat Únic.
Quan es crea el carrer?
El carrer de Pareto, a Santa Eulàlia, sorgí amb la construcció de la fàbrica esmentada. Però la seva connexió amb l’actual carrer de Santa Eulàlia aparegué al projecte d’urbanització dels terrenys propietat d’Onofre Muns, presentat el 19 de febrer de 1890 i aprovat el 16 d’abril del mateix any, pel Ple de l’Ajuntament.
Els diferents noms del carrer
El 1890, quan s’obre la via aquesta apareix retolada com carrer de la Aprestadora Española, ja que es tractava de la prolongació cap al carrer de Santa Eulàlia del vial ja existent que portava aquest nom, on tenia façana la fàbrica d’Antonio Pareto i uns habitatges, ocupats pels seus obrers.
El 1914 passa a dirs-se Pareto. Posteriorment, el 1931, el carrer canvia de nom per dir-se Fermín Galán que fa referència a Fermín Galán Rodríguez, militar que juntament amb García Hernández i altres militars van propiciar l’aixecament republicà de Jaca del 12 de desembre de 1930, motiu pel qual varen ser afusellats. És conegut com un dels màrtirs de Jaca, considerats els primers màrtirs de la República que es proclamaria el 14 d’abril de 1931.
El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 30 d’abril de 1931, aprovà un dictamen de la Comissió de Governació sobre canvis de noms de carrers que incloïa aquest, després que dies abans, el 23 d’abril, el mateix ple havia considerat tenir en compte la proposta de diferents veïns del barri de Santa Eulàlia. També es van fer altres canvis de nom, relacionats majoritàriament amb la Segona República, acabada de proclamar (plaça Espanyola, carrer del Comerç i carrer del General Prim, entre d’altres).
L’Ajuntament franquista castellanitzà el nomenclàtor el 1939, n’exclogué els noms que, segons consta textualment a les actes, “atentan al Régimen Nacional Sindicalista y al Glorioso Movimiento” i substituí “todas las calles cuya rotulación fue cambiada por los Ayuntamientos de la República y marxistas”, així com les plaques amb inscripcions contràries o per “no estar redactadas en el Idioma Nacional”. En principi, la Falange va proposar el nom Navarra, però finalment el consistori optà per recuperar el nom d’abans de la República, Pareto, que s’ha mantingut fins als nostres dies.