La Mariel Perucho és una persona amb paràlisi cerebral, un conjunt de trastorns neuromotors permanents que es produeixen durant la gestació o el part i que poden afectar, entre d’altres, funcions del cos com les habilitats motores i musculars i la parla.
Des de fa tres anys, la Mariel assisteix a les classes de ioga Kundalini que ofereix la Fundació No Somos Invisibles, dedicada al desenvolupament personal i la participació social de persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. “És la meva activitat preferida”, assegura la Mariel, que dos cops per setmana ve al Centre Cultural Bellvitge-Gornal a fer aquest tipus de ioga, que prioritza els exercicis de respiració, mobilitat de coll i extremitats i els mantres.
En aquesta iniciativa hi participen voluntaris com el José Ángel Trinidad, que assisteixen i acompanyen a les persones amb paràlisi cerebral: “Hi ha persones que només mouen una part del seu cos i intentem ajudar-los a fer l’exercici compensant-lo. O bé persones que no poden moure el coll i els assistim en les rotacions que fan. O simplement ajudar-los quan arriben a treure’s la jaqueta”, explica.
Activitats inclusives i obertes a tothom
Es tracta d’una de les múltiples activitats gratuïtes que es duen a terme al Centre Cultural Bellvitge Gornal en el marc del Projecte Cercle de la Fundació No Somos Invisibles, que busca l’autoconeixement dirigit i adaptat a persones amb paràlisi cerebral. La directora de l’àrea social de la Fundació, Sandra Berrocal, explica que aquestes activitats no pretenen ser altra cosa que “el que fa qualsevol persona”, assegura ella.
Berrocal recorda una ocasió en la què van anar a visitar la Sagrada Família amb 15 persones amb cadira de rodes i des de l’equip tècnic del centre religiós no ho veien clar: “Sí que pot ser, anem i ho fem. I després dèiem, ostres, és una aventura, hem après moltíssim”.
A banda de les sessions de ioga Kundalini, el projecte Cercle ofereix activitats com un cinefòrum, un taller d’art i sortides culturals, totes elles obertes a persones amb discapacitat i sense.
En aquest sentit, la directora del Centre Cultural Bellvitge-Gornal, Carme Garcia, anima a tothom a participar-hi: “Quan ve la gent a inscriure’s i pregunten on queden places, quan els diem que n’hi ha al taller de ioga adaptat, que és amb persones amb cadira de rodes, diuen ‘home, però jo no estic tan malament’. Potser la limitació no és física, però la tenim al cap”, reflexiona.
Un sistema que no troba el lloc per la paràlisi cerebral
Precisament, la relació social i el desenvolupament personal són alguns dels aspectes que des de la Fundació denuncien que queden menys coberts pel sistema públic, que té un marc més assistencial. És una de les denúncies que fa la presidenta de la Fundació No Somos Invisibles, Alicia Grua, qui explica que les persones amb paràlisi cerebral sovint no tenen afectacions a nivell intel·lectual i cognitiu.
“Per la seva aparença o manera de parlar pot semblar que sí que hi és, i això realment per ells és la barrera o estigma que pitjor encaixen. Hi ha poques oportunitats per ells perquè no acaben d’encaixar amb els serveis socials, els centres ocupacionals o els centres de dia“, lamenta Gruas.
A banda del Projecte Cercles, en el qual també s’ofereix la possibilitat de fer team buildings per empreses, la Fundació No Somos Invisibles també promou la inserció sociolaboral a través del projecte Active-People, que busca la capacitació de persones amb paràlisi cerebral per a la seva realització personal i contribució social.