L’hospitalenc Pau Barrena ha estat un dels guanyadors del prestigiós concurs de fotografia World Press Photo. Pau és el responsable de comunicació de l’entitat ONGD AL KARIA, té 28 anys i en fa tres que es dedica professionalment a la fotografia. 

La fotografia de Pau Barrena ha aconseguit el tercer premi World Press Photo en la categoria de retrats observats per una instantània en què apareix una dona berber vestida de núvia a Tinghir (Marroc). Aquest hospitalenc no pensava que el retrat aconseguís un premi. La imatge la va obtenir el mes d’agost de 2013 mentre col·laborava, al Marroc, amb l’entitat ONGD AL KARIA fent un casal d’estiu per a nens.

El retrat guanyador mostra a la núvia amb el vestit tradicional, les mans tatuades d’henna i la cara tapada com és habitual en aquell país on ningú pot veure la cara a la núvia abans del casament.

En la seva curta trajectòria com a fotògraf, Barrena també va guanyar l’any passat el tercer premi Objectiu Àfrica, atorgat per la Casa Àfrica en un concurs que s’anomenava “África i aigua”. La instantània guanyadora és titulava “Aigua del desert” i reflexava a un grup de joves saltant a la cisterna de reg del palmeral d’Afanour, de Tinghir. Pau participava allà en un projecte d’AL KARIA, plantant palmeres, el fruit de les quals està destinat a la subsistència de moltes famílies.

Pau Barrena treballa en dues agències fotogràfiques com a reporter de premsa i també ha publicat com a freelance a Le Monde, Der Spiegel o The Guardian. Inicialment va estudiar màrqueting i relacions públiques però va obtenir una beca per anar a estudiar a Taiwan i allà va decidir dedicar-se professionalment a la fotografia. ”Sempre m’ha agradat molt la imatge. A casa meva sempre han estat molt aficionats al cinema i quan vaig tornar de la beca vaig estudiar a la Universitat Autònoma un Postgrau de Fotoperiodisme”, ha explicat.

El guardonat va intuir que havia estat sel·leccionat a la Worl Press Photo quan el van trucar el mateix dia en que s’atorgaven els premis per demanar-li l’arxiu original. “Com que es lliuraven a Amsterdam vaig pensar que potser estava classificat entre els 20 o 30 finalistes i quan més tard es van possar en contacte amb mí per dir-me que tenia el tercer premi em va fer molta il·lusió perquè era el primer any que hi participava”, explica tot cofoi.