L’ús social del català està en retrocés. Amb aquest punt de partida, la periodista i vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Mònica Terribas, ha analitzat la situació lingüística a Catalunya en una xerrada organitzada per l’entitat a l’edifici de l’Harmonia.
Terribas explica aquesta regressió per una combinació de factors, com els canvis demogràfics de les darreres dècades o la politització de la realitat lingüística, que han fet minvar l’ús del català en les relacions interpersonals en els entorns d’oci i lleure, a l’escola o a l’esport.
Però un dels principals àmbits de retrocés del català es veu en els mitjans audiovisuals, un fet que incideix especialment en els usos lingüístics dels més joves, una franja de població que creix consumint cada vegada més continguts audiovisuals en castellà.
I és que les noves tecnologies i un mercat audiovisual que tendeix a la globalització desequilibra l’oferta de productes fets en català. En aquest sentit, Terribas ha apuntat que només el 5% dels continguts de les plataformes són en català i que els canals de televisió que ofereixen programació en aquesta llengua no passen del 10%.
“Hem d’aconseguir que hi hagi polítiques audiovisuals i també tenir una actitud com a consumidors que reforci l’ús de la llengua”, assenyala Terribas.
A més, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural assegura que cal fer activisme lingüístic i no renunciar a l’ús del català en les converses.
Així, Terribas afirma que “necessitem que els nostres parlants s’activin en l’ús del català i no pressuposin que la persona que tenen davant no els entendrà, perquè la majoria de persones a Catalunya entenen el català. L’altra persona tindrà el dret d’expressar-se en la llengua que vulgui i nosaltres tot el dret d’expressar-nos en la nostra. Per què una llengua ha de cedir davant de l’altra? Hem d’aconseguir un enriquiment col·lectiu”.
Un enriquiment que, diu, passa per fer del català una eina de comunicació seductora. Per això demana que l’activisme lingüístic defugi la confrontació i es basi en empatia i la comprensió mútua.
En aquest sentit reivindica que “en els darrers vint anys han vingut un milió i mig de persones d’altres països, i a través de la cohesió social, lingüística i cultural hem d’aconseguir que se sentin part de la nostra comunitat. Hem de fer sentir a tothom, vingui d’on vingui, que la seva cultura i la seva llengua també ens importen”.
La xerrada forma part dels actes de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, que enguany acull L’Hospitalet.
