Per Josep Calatayud, youtuber hospitalenc especialitzat en l’exploració de l’espai, aquest mes de juny ha estat intens. I és que el sector espacial torna a estar en auge.

Primer, des del seu canal Control de Misión retransmetia el primer vol amb tripulació que feia la càpsula Starliner de l’empresa aeroespacial Boeing.

Només un dia més tard es produïa un altre llançament històric. La nau Starship que està desenvolupant la companyia SpaceX, propietat del magnat Elon Musk, aconseguia tornar de l’espai per primera vegada.

“La Starship és important perquè és la nau i el coet més gran i potent de la història de la humanitat. Encara és un prototip i s’està construint, però serà el primer vehicle amb la capacitat de portar gent a Mart”, explica.

També destaca que “és el primer coet pensat per a ser totalment reutilitzable, i vam poder veure com per si sol feia un aterratge autopropulsat de manera exitosa. Ningú s’ho esperava i va ser històric”.

Iniciativa privada i coets reutilitzables, el gran salt per abaratir l’espai

I és que el futur de l’exploració espacial ve marcat per una nova generació de coets que retornen a la Terra per poder-se reutilitzar i abaratir l’accés a l’espai.

Una fita impensable fa pocs anys, ja que els coets es desintegraven a l’atmosfera o queien al mar, i que s’ha aconseguit amb la irrupció de les empreses privades en el sector.

“Alguns milionaris -com Elon Musk o Jeff Bezos, el fundador d’Amazon- han entrat en el sector de l’espai perquè han vist que és molt rendible i es guanyen molts diners, per exemple llançant satèl·lits per a companyies de telecomunicacions”, apunta.

Dos coets Falcon 9 d’SpaceX aterrant després d’una missió.

Per fer el negoci encara més rendible, bona part d’aquestes empreses inverteixen el seu capital privat per aconseguir avenços tècnics molt ràpidament, ja que es poden permetre fer vols de prova i millorar amb el mètode de l’assaig-error.

Una manera de treballar que Josep Calatayud contraposa a la de les agències espacials governamentals finançades amb diner públic, que tenen un ritme de progressos molt més lent. Això ha permès al sector privat posar-se per davant i avançar en la reutilització de coets.

Una revolució tècnica que per a Josep Calatayud permetrà que “llançar aquests coets sigui cada vegada més barat i que passi com en l’aviació: al principi volar era molt car i s’ha acabat democratitzant. Crec que d’aquí a 10 o 30 anys passar el mateix amb anar a l’espai i començarem a veure una població a la Lluna, i en uns 40 o 50 anys potser ja es podran fer missions turístiques a la Lluna”, assegura.

EUA-Xina: la cursa per a la colonització de la Lluna i de Mart

De fet, la següent passa en l’exploració humana de l’espai és el nostre satèl·lit. Per a l’any que ve hi ha programada la missió Artemis II, que portarà persones a l’òrbita lunar, i ja es projecta la construcció d’un assentament a la Lluna on provar la tecnologia necessària per a una futura colonització de Mart.

La càpsula Orion, que durà humans a la Lluna, durant la missió de prova Artemis I.

Així, Josep Calatayud explica que “els Estats Units volen tornar a la Lluna, però aquesta vegada no per plantar-hi una bandera. Volen anar-hi per establir una colònia humana permanent amb l’objectiu d’anar a Mart“.

“La Xina també hi està molt interessada i, de fet, crec que arribaran a la Lluna abans que els Estats Units. Sempre dic que tenim molta sort d’estar vivint una nova cursa espacial i una nova època daurada de l’exploració espacial”, afegeix.