Les escoles i instituts disposen des d’ara d’una nova eina per fer front a una realitat cada cop més present a les aules, els desnonaments i la precarietat habitacional de l’alumnat. La guia, elaborada per Docents 089 de Barcelona i l’Observatori DESCA, ofereix orientacions pràctiques perquè els centres educatius puguin actuar davant aquestes situacions.

Eduard Baeza, membre de la plataforma, ha explicat que la voluntat del document és evitar que els centres “mirin cap a una altra banda” davant el que es defineix com a “violència residencial”. Segons ha assenyalat, es tracta d’una problemàtica que afecta una gran part de les classes populars i treballadores, tant a L’Hospitalet com arreu del país, i que requereix una resposta activa del sistema educatiu.

En aquest sentit, Baeza defensa que els centres educatius s’han de posicionar i convertir-se en espais segurs. “Si volem complir la llei, els centres han de vetllar pel dret a la infància”, ha afirmat, tot remarcant que l’escola ha de deixar de ser un espai on aquestes situacions es visquin amb estigmatització. També considera que els centres poden jugar un paper actiu en la defensa del dret a l’habitatge i a l’educació, dos àmbits que, segons diu, “van estrictament lligats”.

Un problema estructural

La guia neix en un context en què la inestabilitat residencial té un fort impacte en l’aprenentatge. No tenir una llar estable afecta directament el benestar emocional dels infants i adolescents, sovint durant períodes prolongats. Baeza ha subratllat que més del 70% de les situacions de desnonament inclouen menors, un fet que evidencia la gravetat del problema. En aquest sentit, rebutja les visions estigmatitzadores i assegura que es tracta de causes estructurals, no individuals.

La situació és especialment preocupant a L’Hospitalet. Segons explica, en els darrers dos anys el preu del lloguer d’habitacions “ha augmentat més d’un 60%”. Això fa que una part important de l’alumnat, especialment als barris del nord, no visqui en habitatges convencionals, sinó en habitacions compartides o en pisos amb altres famílies. “Hem d’anar amb molta cura quan parlem de casa a l’aula, perquè aquest imaginari ja no és el mateix”, adverteix.

Objectius per canviar la situació

Davant aquesta realitat, els docents treballen coordinadament amb els sindicats d’habitatge i els serveis socials. Baeza explica que aquesta xarxa permet, en alguns casos, ajornar desnonaments, però denuncia que moltes famílies viuen en una angoixa constant. “No ens podem demanar processos d’aprenentatge profunds quan l’alumnat no té una situació emocional ni física estable”, afirma.

Finalment, des de la plataforma reclamen un canvi en les polítiques públiques. Baeza apunta que el baix rendiment acadèmic sovint està relacionat amb les condicions socials i critica que les administracions no abordin les causes de fons. En paraules seves, “caldria impulsar polítiques que garanteixin drets bàsics com l’habitatge, l’educació i la salut, fins i tot si això implica reduir els privilegis d’uns pocs”.