Clara Carme Parramon Homs ha mort aquest dijous, 20 d’agost, als 78 anys d’edat. El tanatori de Gran Via (Bellvitge) acollirà la vetlla de Clara Parramon divendres, 21 d’agost, de 16 a 20 hores, i dissabte, 22 d’agost, de 9 a 11 hores. La cerimònia de comiat tindrà lloc dissabte a les 11
Històriadora especialitzada en la branca de l’antropòlogia i investigadora, Parramon va dedicar bona part de la seva trajectòria a estudiar la història social i els canvis de la població de L’Hospitalet. La seva recerca es va centrar en les migracions i els moviments socials a la societat catalana durant les darreres dècades, amb una atenció especial a l’àmbit hospitalenc, les relacions interètniques i les experiències femenines.
Una de les seves principals responsabilitats va ser la direcció, des de l’any 1986, de l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet, aleshores anomenat Arxiu Històric. Va estar al capdavant de l’equip durant més de vint anys, fins a la seva jubilació, el juny de 2013, encara que va continuar col·laborant-hi.
També va ser sòcia fundadora i col·laboradora del Centre d’Estudis de L’Hospitalet des de 1984. Paral·lelament, va treballar com a professora associada al Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Una investigació centrada en les migracions i la vida als barris
La trajectòria investigadora de Clara Parramon està especialment vinculada a l’estudi de les migracions internes a Espanya i dels processos d’integració social i adaptació cultural de les persones que van arribar a Catalunya durant el franquisme.
El seu treball va posar també el focus en el paper de les dones en els moviments socials i veïnals. La seva investigació sobre la immigració dels anys seixanta a L’Hospitalet va donar lloc al llibre ‘Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a L’Hospitalet’, basat en la seva tesi de llicenciatura. L’estudi analitzava les experiències de les poblacions procedents d’Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia i plantejava la necessitat d’evitar una visió homogènia d’aquests processos migratoris.
Entre les seves nombroses publicacions també hi ha treballs sobre l’activisme femení a L’Hospitalet durant la dècada de 1970, les celebracions de Setmana Santa d’inspiració andalusa a la ciutat, les dones, la immigració i els moviments veïnals, així com diversos estudis sobre parentiu, migracions i gènere.
L’any 2008 va participar en l’elaboració de ‘Eines per a treballs de memòria oral’, editat pel Memorial Democràtic, i el 2009 va ser una de les autores del calendari ‘Veïnes, ciutadanes’, elaborat amb Remei Casas per l’Institut Català de les Dones. La publicació recuperava les trajectòries de dones que havien tingut un paper actiu en els moviments veïnals dels anys setanta i en la construcció de la democràcia.
La seva mirada sobre L’Hospitalet també va quedar recollida en projectes de recuperació de la memòria dels barris. Un exemple és l’exposició “Plaça de la Bòbila, de la reivindicació a la diversitat”, que repassava la transformació d’aquest espai de Pubilla Casas des de la primera meitat del segle XX fins a l’any 2004.
