Amb motiu de la celebració aquest dimarts 6 de Juny del dia de la persona trasplantada, TV de L’Hospitalet ha pogut parlar amb la Montserrat Collado, trasplantada de fetge a l’Hospital de Bellvitge l’any 1986. Aquests 37 anys la converteixen en la persona amb el trasplantament de fetge més longeu de tota Espanya.
L’any 1986, la Montserrat Collado amb 28 anys era una persona sana i amb dos fills de 5 i 7 anys, però va patir una hepatits B fulminant. Li van fer un transplantament de fetge després d’estar 9 dies en coma, els metges només li van donar un 10% de possibilitats de sortir-se’n. Aleshores no es feien gaires transplantaments, el primer a Espanya s’havia fet també a l’Hospital de Bellvitge dos anys abans i ella va ser el cas que feia número 20 en aquest centre.
Montserrat Collado ha assenyalat que “era el començament dels trasplantaments aquí a Espanya i amb una hepatitis fulminant com que la que jo patia, segons m’havien dit l’equip de metges de l’Hospital de Bellvitge no havien provat mai a operar. Jo crec que es va decidir a fer-ho per l’edat que jo tenia, van pensar que morir-se per morir-se millor provem, i la jugada els va sortir bé”.
La Dra. Carmé Baliellas, especialista del Servei Digestiu i Hepatologia de l’HUB, ha explicat que “la Montse sense el trasplantament no estaria aquí, això passa amb tots els malalts que trasplantem però en casos d’insuficiència hepàtica aguda, hepatitis fulminant, això encara és pitjor perquè necessiten aquesta intervenció amb més urgència. Aquests pacients es poden morir en una setmana sense un òrgan nou”.
La Montserrat Collado porta més de mitjà vida amb el fetge d’un altra persona. És la pacient amb el trasplantament de fetge més longeu de tot l’Estat, fa 37 anys d’aquesta intervenció. Aquests anys, li han ensenyat, diu, que no s’ha de pensar en el demà perquè la vida és ara.“Hem van dir a EUA una persona havia arribat als 5 anys trasplantada, més endavant ho vaig tornar a preguntar i em parlaven ja de deu, però clar jo tenia dos nens petits en aquell moment, de 7 i 5 anys, i la meva obsessió era pensar que si demà moria que passaria amb ells. I em vaig posar com a repte poder arribar als deu anys, però quan aquesta data arriba no et vols morir, i per això vaig a aprendre a no pensar en el temps. I ara de tant en tant miro enrere i dic ostres! 35 anys, guau que bé!”.
La Montserrat ha volgut destacar la importància que té la donació d’òrgans, abans de morir podem fer una bona acció, com és la de donar vida a una altra persona. “Hem de ser conscients que un cop que hem de marxar el nostre cos és un vehicle que el tenim els anys que vivim aquí, després donem-lo a un altre que el faci servir, abans de posar-ho en un caixa i que es faci malbé no?, jo crec que aquest és el missatge més maco que pot haver”.